Xarxa de benestar. Les 4k’s de l’Euram

Les 4 K’s per al progrés de les nacions.
Capital humà, físic-tecnològic, públic-institucional i social.

Coordinador: Guillem López Casasnovas. Catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

A les economies modernes, les infraestructures esdevenen clau per al progrés. Per aquest objectiu, el concepte de infraestructures és ample, actuant com a element ‘possibilitador’, palanca per a la millora de benestar, essent molt més que el suport físic i tecnològic de les estructures econòmiques. Inclou també la xarxa que nodreix el teixit social i l’entorn: seguretat als carrers, fiabilitat a les transaccions mercantils, respostes qualitatives a les contingències de salut, treball ben format i amb disponibilitat, estils de vida compatibles amb les necessitats de les empreses i la reconciliació necessària amb la vida familiar, un cost diferencial de vida no distorsionador, amb un trànsit viari ordenat, bona salubritat i medi ambient, bens culturals que fan atractiu un país, una immigració ben integrada en la realitat del país. Una societat sense ‘apagades’, amb educació cívica als carrers, amb comunicacions eficients, sense ‘guettos’ espacials, sense cues ni indigents, ni inseguretat ciutadana, ni intoxicacions alimentàries. Implica tot un entorn que és l’actiu que permet un potencial de servei i de generació de beneficis econòmics, amb vocació de permanència (per tant quelcom a preservar, reposar i renovar) i que depèn (i s’ha de reflectir també amb un impuls al creixement) de la renda. Però, sobre tot, un valor que s’ha de traduir en el benestar de la comunitat.

En el passat, els teòrics del creixement centraren la seva anàlisi en funcions de producció de treball/ capital físic, recursos ambdós utilitzats al llarg del temps i millorables només en el segon dels inputs amb nova inversió. Ja a mitjans segle es demostrà que eren els canvis en formació i habilitat del factor treball i no la variació en capital físic tant sols, la clau de l’èxit d’un país. Més tard s’hi incorporà un tercer factor, la tecnologia, que actuava de manera exògena sobre els dos anteriors, per sobre de l’eficiència empresarial, innovadora i de trencament. Recentment, s’ha començat a prestar atenció als canvis a l’entorn (seguretat financera, física, valors culturals arrelats, serveis personals, socials i d’empresa, d’acompanyament) i a la qualitat de vida (benestar residual, entorn saludable i sostenible, reconciliació de la vida familiar i laboral…). El pas del concepte del welfare al workfare ha afavorit polítiques de millora de l’ocupació, de la compensació al treball i al risc empresarial, de les sinèrgies de cluster, de la planificació estratègica integrada, de la inversió de capital, de la visió i lideratge social, la cooperació comunitària, i una política fiscal intergeneracional sanejada. Irromp així finalment el capital social com a factor a la funció de producció, minorador dels costos de transacció (sobre la base de la confiança), reductor dels costos de seguiment i control (la responsabilitat de cadascú respecte de la resta). Es basa en la generació de ‘xarxes’ tant dintre de subgrups com entre grups, per a cooperar ja per un sentit abstracte del deure, per obligació moral (costum de grup) i sobre tot per la confiança de sentir-se part d’un tot. A aquest s’hi conjuga el capital públic, inclusiu de valors, de la manera de fer de les institucions en els procediments que condicionen l’actuació del sector públic –en termes d’eficiència, eficàcia i equitat– i aquells altres factors que determinen la qualitat de l’entorn regulatori en el que operen els agents privats –en termes de competència, transparència, seguretat jurídica i acceptació social dels principis que caracteritzen el bon funcionament d’una economia de lliure mercat.

L’observatori vol prestar atenció a aquestes 4Ks convençut que en el seu desenvolupament i millora el país s’hi juga la prosperitat.


Antena de capital físic

Director: Mateu Turró

Antena de capital humà

Director: Joan Rosselló

Antena de capital públic

Directora: Núria Bosch

Antena de capital social

Director: Joan Faner i Aguiló