Descentralització fiscal: comparativa de l’Estat espanyol amb Escòcia, Canadà, Suïssa, Austràlia i Bèlgica


El Centre d’Informació del Parlament Escocès (SPICe) ha publicat l’estudi “Fiscal devolution – some comparative examples” sobre la descentralització territorial de Bèlgica, Austràlia, Alemanya, l’Estat espanyol, Suïssa i Canadà. La tria dels països representen organitzacions institucional heterogènies quant a organismes nacionals i territorials. Per l’interès del propi estudi, Escòcia apareix tres vegades a cadascun dels anàlisis: l’Escòcia  present, l’Escòcia després del Scotland Act del 2012 (pel que s’ampliava l’Act del 1998 amb majors poders fiscals per Escòcia) i l’Escòcia post-referèndum amb les promeses electorals del primer ministre britànic David Cameron (Smith Commission).

La Figura 1 posa de manifest els diferents nivells de descentralització dels països, de manera que els estats federats (com ara Canadà i Suïssa) experimenten un major grau de descentralització. En aquests països és on els organismes subnacionals recapten un major percentatge d’ingressos públics (eix vertical) i tenen un major percentatge de despesa assignada (eix horitzontal). Els països amb menys discrecionalitat sobre la despesa (menys autonomia fiscal) són Bèlgica, Alemanya i l’Estat espanyol.

Decentralization_diff_countries

Font: Fiscal devolution – some comparative examples. Centre d’Informació del Parlament escocès (SPICe)

Les següents figures mostren una comparativa individualitzada de descentralització per cadascun dels països de la figura 1 comparats amb l’Escòcia de la Smith Commission (poders que se li han d’atorgar a l’haver sortit el ‘no’ al referèndum d’independència del 2014). S’observa de nou com els Estats federats, tan Suïssa però sobretot Canadà, tenen una descentralització fiscal (tant dels ingressos com de la despesa pública) més elevada que l’Escòcia de la Smith Commission.

En el cas del Canadà, la despesa es troba gairebé en un 70% en mans poder dels organismes regionals (i un 50% dels ingressos). Per altra banda, Bèlgica té una descentralització fiscal molt més pobre, recaptant tan sols un 10% dels impostos a nivell local (regional).  En segon lloc s’hi troba Austràlia, amb una mica més del 20% dels impostos recaptats a abast regional, seguit d’Espanya i Alemanya amb xifres similars.

 

holaAlemanya Australia Belgium Canada Spain Suissa

 

Font: Fiscal devolution – some comparative examples. Centre d’Informació del Parlament Escocès (SPICe)

Nota metodològica

La informació estadística proporcionada per l’Observatori de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani agrega 5 territoris (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord) de 3 països diferents. Com que cada país utilitza un servei estadístic propi, es pot experimentar alguna dificultat a l’hora d’obtenir i agregar les dades. En els casos en que algun dels 5 territoris no pugui ser incorporat, es proporcionarà una nota identificant el territori omès.