El saldo comercial negatiu de l’Euram amb l’Estat


Els canvis de tendència en el comerç inter territorial

Cal destacar dos grans canvis de tendència en l’evolució del comerç interterritorial de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) amb la resta de territoris de l’Estat espanyol. D’una banda, durant els darrers anys s’ha produït un augment de les compres que realitzen els territoris de l’Euram, generant un saldo comercial negatiu. D’altra banda, cal destacar que les dades de C-intereg pel 2014 mostren un lleuger canvi de tendència pel que fa als fluxos inter territorials del País Valencià. Si tenim en compte el destí dels béns del País Valencià, Madrid supera lleugerament a Catalunya pel que fa a milions d’euros, però no en milers de tones. Andalusia ocupa el tercer lloc pel que fa a milions d’euros. Tenint en compte l’origen dels béns, els País Valencià compra en primer lloc a Catalunya seguida molt de prop per Múrcia i en tercer lloc per Madrid. Si es tenen en compte els milers de tones, Múrcia ocupa el primer lloc.

Taula. Fluxos inter territorials del País Valencià. Any 2014

Font: C-intereg

 

 Evolució històrica del comerç interterritorial 1995 – 2013

Els territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, presenten una activitat comercial molt important entre ells. Si tenim en compte els clients, són de rellevant menció els moviments entre Catalunya i el País Valencià. Segons les darreres dades preses com a mitjana entre el 1995 i el 2013, Catalunya exporta un 19% del total de la seva producció al Pais Valencià. Per la seva banda, el País Valencià exporta un 23,3% del total de la seva producció a Catalunya, de manera que aquesta és la primera comunitat autònoma en el rànquing dels seus clients. A més, les Illes Balears tenen a Catalunya (en primer lloc) i al País Valencià (en tercer lloc) com a principals clients de la seva producció, amb un 36,3% i un 12,3% respectivament.

Resumint, podem concloure el següent:

  • El 25,2% dels clients de Catalunya pertanyen als territoris de l’Euram.
  • El 28,9% dels clients del País Valencià pertanyen als territoris de l’Euram.
  • El 48,6% dels clients de les Illes Balears pertanyen als territoris de l’Euram.

Atenent a les dades dels proveïdors, la situació és similar. Catalunya té com a principal proveïdor el País Valencià, amb un 18,9% del total. El País Valencià té com a principal proveïdor Catalunya, amb un 31,9%. I les Illes Balears tenen com a pricipals proveïdors Catalunya (un 45,7%) i el Pais Valencià (un 20,8%).

En conclusió, aquestes dades es poden resumir segons el següent:

  • El 18,9% dels proveïdors de Catalunya provenen dels territoris de l’Euram.
  • El 31,9% dels proveïdors del País Valencià provenen dels territoris de l’Euram.
  • El 66,5% dels proveïdors de les Illes Balears provenen dels territoris de l’Euram.

Taula. Fluxos inter territorials dels territoris de l’Euram. Mitjana 1995-2013

Font: C-intereg

Si es té en compte el comerç inter territorial de l’Euram per sectors respecte de l’Estat espanyol, s’evidencia que el nivell d’exportacions de l’Euram cap a l’Estat Espanyol és molt menor que el d’importacions. El total d’importacions és de 184.699,65 milions d’euros (M€) front els 48.040,53 milions d’euros.

Els béns de consum són els productes més importats des de l’Euroregió (53.197,27 M €), seguit dels béns d’equip (47.507,11 M €) i l’energia (47.219,32 M €). De la mateixa manera, els béns de consum també són els productes més exportats (13.034,58 M €), malgrat que l’energia queda en segon lloc (12.080,02 M€) seguida dels béns intermedis (10.177,17 M €).

Cal emfasitzar l’agricultura, àmbit on la diferència entre importació i exportació (9.378,19 M€ i 3.159,64 M € respectivament) és més petita, els recursos a l’Euram són competitius.

Taula. Comerç inter territorial de l’Euram per sectors respecte l’Estat espanyol

Font: El comerç interregional de l’Euram. Observatori de l’Euram. Dades en milions d’euros

Nota metodològica

La informació estadística proporcionada per l’Observatori de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani agrega 5 territoris (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord) de 3 països diferents. Com que cada país utilitza un servei estadístic propi, es pot experimentar alguna dificultat a l’hora d’obtenir i agregar les dades. En els casos en que algun dels 5 territoris no pugui ser incorporat, es proporcionarà una nota identificant el territori omès.