La crisi obre l’Euram cap als mercats internacionals


Principals destinacions de les exportacions i orígens de les importacions

Datacomex ofereix els principals orígens i destins de les importacions i exportacions respectivament. En blau se subratllen els 3 països amb major comerç amb els territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram). Així, França i Alemanya són els principals receptors dels béns i serveis de l’Euram. En el cas del País Valencià, Alemanya sembla ser l’economia més importat on s’exporta i de qui s’importa. Possiblement el sector automoció i farmacèutic hi tenen un gran pes. Catalunya en canvi, té com a mercat prioritàri el francès: segurament, la proximitat geogràfica accentua el comerç entre ambdós territoris. No obstant, importa 14.566,61 milions d’euros del mercat alemany. Tal i com passa en el cas del País Valencià, el sector automoció i farmacèutic hi deuen tenir molt a veure. Cal destacar també Itàlia, el Regne Unit i Portugal com a tercers, quarts i cinquens països amb més volum de comerç internacional amb les economies de l’Euram.

 

Font: Datacomex

Evolució de les exportacions i importacions (2005-2015)

Les següents taules presenten l’evolució del comerç interregional i internacional de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. En termes generals, s’observa com les exportacions internacionals mostren un major pes al llarg del període 2005-2015. En concret, l’any 2005, Catalunya exportava 42.360 milions d’euros a l’extranger (un 24,20% del PIB) i 47.867,32 milions d’euros a altres regions de l’Estat espanyol (un 27,35% del PIB). Aquesta tendència s’ha invertit especialment després de la crisi. Així, l’any 2010 és el primer en què Catalunya exporta més al mercat internacional que a l’espanyol. La tendència s’ha accentuat sobretot els últims anys. Així, el darrer 2014 gairebé s’exporta el doble a mercats internacionals (60.291 milions) que a mercat espanyol (39.351 milions). Pel que fa a les importacions catalanes, sempre hi ha hagut una dependència dels mercats exteriors (un 36,66% del PIB pel darrer 2014), més que no pas de l’espanyol (12,33%).

 

Font: Datacomex i Datosmacro

Tal i com s’observa en el cas català, el País Valencià també comença a exportar més intensivament després de la crisi. En concret, s’exportaven a la resta de l’Estat 24.183 milions d’euros l’any 2005 (un 26,71% del PIB), per 16.956,7 milions a mercats internacionals. Per contra, l’any 2014, les exportacions a la resta de l’Estat han estat per valor de 18.817 milions d’euros (19,31% del PIB) per 25.001 milions a l’extranger (un 25,66%). Contràriament a Catalunya, el País Valencià no té una dependència tan forta de mercats internacionals (potser a Catalunya s’accentua per ser territori fronterer amb França), però sí de l’espanyol, encara que cada vegada en menor mesura.

Font: Datacomex i Datosmacro

Finalment, les Illes Balears és el territori de l’Euram amb menys comerç, tant amb l’Estat espanyol (exceptuant les importacions) com amb l’extranger. Així, les exportacions no han sobrepassat mai el 5% del PIB, mentre a Catalunya i País Valencià arribaven fins a un 30% del PIB. De manera similar passa amb les importacions internacionals (on cada vegada s’ha important menys), tot i que encara hi ha una dependència forta de l’Estat, suposadament per abastir l’important sector turístic de les illes.

Font: Datacomex i Datosmacro

 

Nota metodològica

La informació estadística proporcionada per l’Observatori de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani agrega 5 territoris (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord) de 3 països diferents. Com que cada país utilitza un servei estadístic propi, es pot experimentar alguna dificultat a l’hora d’obtenir i agregar les dades. En els casos en que algun dels 5 territoris no pugui ser incorporat, es proporcionarà una nota identificant el territori omès.