Les balances fiscals i el deute públic de l’Euram, en xifres


Balances fiscals i finançament de les comunitats autònomes

Una vegada lliurat el finançament autonòmic a l’Estat i relacionant-lo amb l’aportació al PIB que fan les comunitats autònomes, els tres territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) reben menys del que aporten, especialment en el cas de Catalunya i les Illes Balears. No obstant això, aquests dos territoris registren un PIB per càpita una mica per damunt de la mitjana de l’Estat. No és el cas del País Valencià, que també està en saldo negatiu, és a dir, rep menys del que hauria de rebre, i és de les comunitats autònomes amb un PIB per capita inferior, de manera que la discriminació amb els valencians és doble.

A més, podem comprovar en el gràfic que algunes comunitats autònomes amb un PIB per capita dels més elevats (és a dir, en la mateixa situació que Catalunya o les Illes Balears), com ara el País Basc, Aragó o La Rioja, tenen un saldo positiu i, en conseqüència, no es compleix el criteri de solidaritat que sí que té un reflex en els casos català i balear.

Untitled

Però, a més, aquest sistema de càlcul, el de flux de benefici o càrrega del benefici és el que aplica el Ministeri d’Hisenda. Aquest sistema suavitza el desajust entre territoris, que en realitat és més gran. Vegem un exemple dels resultats diferencials per al 2005 mitjançant aquest mètode de càlcul i un d’alternatiu, el del flux monetari, que els detractors del mètode del flux de benefici consideren més just:

Untitled2

El càlcul amb el mètode del flux monetari (imputa la despesa al lloc on es fa) extrema les distàncies de les comunitats autònomes respecte del desitjable saldo 0 i, per tant, aquells que el tenen negatiu, com és el cas de tots els territoris de l’Euram, generalment aprofundeixen en el resultat desfavorable. Això passa especialment a les Illes Balears, que es destaquen com l’única comunitat autònoma que supera -10.

Una manera més ajustada d’observar els saldos fiscals és comparant-los amb el PIB o la renda per càpita, de manera que podrem determinar si els recursos es reben a les comunitats més pobres i s’aporta més des de les més riques, que és la lògica que hauria d’aplicar el sistema de finançament:

Untitled3

El diagrama resultant té certs desajustaments, el més flagrant dels quals és el cas del País Valencià, que ara mateix és una comunitat autònoma amb un PIB per capita per davall de la mitjana i, en canvi, està contribuint com si fóra rica. Per la seua banda, les Illes Balears són una comunitat autònoma amb PIB per damunt de la mitjana i per això contribueixen, però ho està fent a un nivell excessiu, la segona que més aporta, quan n’hi ha sis que tenen un PIB per capita més elevat. Per la seua banda, el desajustament de Catalunya no és tan acusat com el balear. Per tant, l’Euram es troba clarament perjudicat, especialment als territoris de les Illes Balears i més encara el País Valencià.

Per altra banda, el gràfic de l’índex de finançament té un alt grau d’associació amb el del saldo fiscal i, d’aquesta manera, les comunitats autònomes que tenen saldo fiscal positiu solen estar per damunt de 100, és a dir, sobrefinançades, i, en canvi, les que tenen saldo fiscal negatiu és més normal que estiguen per davall de 100, això és, infrafinançades. És el que passa amb els tres territoris de l’Euram, que tornen a estar en una situació desfavorable, especialment el País Valencià.

Untitled4

Deute públic

Per diferents motius però també pel fet de tenir un finançament deficient, el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears són de les comunitats autònomes amb un deute relatiu més gran. Especialment en el cas del País Valencià, que és líder destacat i va assolint xifres insuportables per a les arques de la Generalitat i, en general, per a la societat valenciana.

Untitled5

 

 


 

Nota metodològica

La informació estadística proporcionada per l’Observatori de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani agrega 5 territoris (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord) de 3 països diferents. Com que cada país utilitza un servei estadístic propi, es pot experimentar alguna dificultat a l’hora d’obtenir i agregar les dades. En els casos en que algun dels 5 territoris no pugui ser incorporat, es proporcionarà una nota identificant el territori omès.