Infraestructures a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani


Presentem dades representatives de les infraestructures de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram), que inclouen nombre de passatgers per aeroports, mercaderies per via marítima i mercaderies per carretera.

Aeroports

Barcelona és una de les deu àrees metropolitanes amb més trànsit aeri de la Unió Europea, juntament amb París, Londres, Frankfurt, Amsterdam, Roma, Munich, Madrid, Milà i Düsseldorf, segons dades d’Eurostat. El vigor econòmic de Barcelona explica que consti en aquest rànquing malgrat no ser capital d’Estat. Per això i pel seu caràcter internacional, és lògic que acumuli el pes més gran de la distribució de passatgers de l’Euram, amb el 43,4%. La segueix Palma (Mallorca) amb més de la quarta part. A continuació, i ja a més distància (12%), el primer aeroport del País Valencià, el d’Alacant-Elx. Entre el 3 i el 7,5% trobem els aeroports de les altres illes (Eivissa i Menorca) i el de València. La resta d’aeroports catalans ja tenen un trànsit residual i, més encara, el de la Catalunya Nord.

distribució passatgers

Font: Català, Ll. Llibre Blanc de les Infraestructures i el finançament territorial de l’Euram (Institut Ignasi Villalonga, 2017)

A partir de l’evolució del volum de passatgers als aeroports de l’Euram en el període 2004-2016, s’observa un creixement del 50% per a aquests aeroports i per damunt del 75% en els casos de València, Barcelona i Eivissa. La pauta de creixement segueix a la del cicle econòmic, amb un increment fins al 2007, descens inicial els primers anys de la crisi per a remuntar una mica i entrar en fase d’estancament fins al 2012. A partir de l’any 2012 el nombre de passatgers comença a créixer i ho fa de manera cada vegada més accelerada, per culminar amb el bienni 2015-2016 de rècords d’afluència turística a l’Euram.

passatgers aeroports

Font: Català, Ll. Llibre Blanc de les Infraestructures i el finançament territorial de l’Euram (Institut Ignasi Villalonga, 2017)

Ports

L’Euram concentra un 36,4% del volum de mercaderies que es tranporten via marítima a l’Estat espanyol, segons les darreres dades disponibles per a l’any 2013, xifra que suposa 137.283 milers de tones. Si prenem dades d’Europa, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani concentra un 4,3% del volum de mercaderies que es transporten via marítima respecte els 10 països europeus amb majors xifres. En el rànquing, els Països Baixos, el Regne Unit, l’Estat espanyol, Itàlia i Turquia es troben als primers llocs amb dades que no baixen dels 300.000 milers de tones. En un segon grup trobem França, Alemanya i Bèlgica, amb xifres entre els 300.000 i els 200.000 milers de tones i per sota d’aquests valors hi ha Noruega i Bèlgica.

PORTS

Font: Eurostat. Dades 2013

Si prenem les dades de l’Euram, el seu tràfic de mercaderies marítimes es pot resumir en la xifra notable de 10 tones per habitant i any. Destaca en aquest cas el País Valencià amb 13,5, en bona part atribuïble a València, tot i que una part important del que arriba a aquest port és en trànsit cap a la capital estatal. Els ports de Catalunya mouen menys contenidors, però es tracta de mercaderia consolidada pel territori en una proporció més gran. Les Illes Balears, sense gaire activitat industrial, tot i que amb més necessitat del transport marítim per a proveir-se, queda amb 6 tones per habitant.

porta tones per habitant

Font: Català, Ll. Llibre Blanc de les Infraestructures i el finançament territorial de l’Euram (Institut Ignasi Villalonga, 2017)

Trànsit viari

El volum del transport de mercaderies per carretera a l’Euram és semblant al del conjunt de la Unió Europea, una mica més de 25 tones per habitant. Al detall, Catalunya registra xifres semblants i el País Valencià, una mica per damunt. La insularitat de les Illes Balears redueix la seva intervenció i la Catalunya Nord, sense gaire activitat industrial, té xifres allunyades de la mitjana de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.

transport mercaderies carretera

Font: Català, Ll. Llibre Blanc de les Infraestructures i el finançament territorial de l’Euram (Institut Ignasi Villalonga, 2017)

El tràfic de mercaderies cau, no únicament a l’Euram sinó també al conjunt de la Unió Europea (si bé de manera més destacada a l’Euram) el període 2011-2013. A partir de 2013, però, es produeix un creixement gradual al País Valencià i Catalunya, els territoris que carreguen volums globals més grans. En canvi, a les Illes Balears es produeix un estancament i a la Catalunya Nord el moviment de recuperació va durar només un any per tornar a caure el 2015.

evolució mercaderies

Font: Català, Ll. Llibre Blanc de les Infraestructures i el finançament territorial de l’Euram (Institut Ignasi Villalonga, 2017)

 

Nota metodològica

La informació estadística proporcionada per l’Observatori de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani agrega 5 territoris (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord) de 3 països diferents. Com que cada país utilitza un servei estadístic propi, es pot experimentar alguna dificultat a l’hora d’obtenir i agregar les dades. En els casos en que algun dels 5 territoris no pugui ser incorporat, es proporcionarà una nota identificant el territori omès.