L’Estat espanyol, a la cua en igualtat social i ocupació a Europa


Els diferents països d’Europa presenten uns índex de desigualtat social molt dispars. En general, els països escandinaus mostren taxes d’atur relativament reduïdes i un repartiment de la riquesa molt més homogènia que a la resta del continent. Per altra banda, el cas de l’Estat espanyol és particularment preocupant en aquests dos àmbits, sobretot el centre i sud del país. Així, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram), tot i trobar-se encara molt per sota de la mitjana europea, presenta uns valors més positius tant pel que fa a atur com a desigualtats socials.

Així, mentre el nord i centre d’Europa (Noruega, Islàndia, moltes regions d’Alemanya) presenten unes taxes d’atur inferiors al 7% (al mapa, en color blau), al sud (Estat espanyol, Grècia i Itàlia) no baixa del 12%. Pel que fa a l’Euram, el País Valencià és el que es troba en pitjor posició, ja que l’índex d’aturats encara es troba per sobre del 18,8%, mentre els altres territoris de l’Euram es troben per sota aquesta xifra, però encara lluny de la mitjana europea.

 

Atur_UE

Font: Eurostat

Quant a l’evolució de la taxa d’aturats, es presenta el període pre-crisi (any 2006), on les taxes eren relativament similar les unes a les altres (exceptuant algunes regions italianes o alemanes amb índex d’atur molt reduïts), la crisi (any 2011), on els territoris de l’Estat espanyol augmenten les taxes generalment per sobre el 20% mentre la resta d’Europa (i sobretat Alemanya) manté unes taxes acceptables al voltant del 7-10%. Val a dir que les regions que es presenten, són de les regions econòmicament més desenvolupades de cada país (Itàlia, França i Alemanya).

Atur_UE copy

Analitzant temes de desigualtat social, la mesura a tenir en compte és el coeficient Gini. Aquest coeficient és 0 si no hi ha desigualtat (tothom té els mateixos ingressos) i augmenta fins a 1 per valors alts de desigualtat social. S’observa en el següent mapa que els valors clars (coeficients Gini reduïts) es concentren a països escandinaus i alguns països o regions de l’est d’Europa, com és el cas d’Ucraïna o Romania, aquests últims potser amb ingressos molt reduïts però repartits homogèniament entre la població.

Screen Shot 2017-02-17 at 7.52.36 PM

 

Font: Income Inequality and Social Outcomes: Bivariate Correlations at NUTS1 Level. Comissió Europea.

 

A l’Estat espanyol també s’hi observen diferents categories. El centre i sud de l’Estat presenta un índex més elevat (més desigualtat) i en canvi, al nord s’hi observa més igualtat en el repartiment de la riquesa.

Una altra variable que s’ha estudiat és la ràtio dels ingressos rebuts pel 20% de població més rica, en comparació amb el 20% més pobre (ràtio S80/S20). Una ràtio igual a 4 indica que els ingressos del 20% de població més rica multiplica per 4 els ingressos del 20% de població més pobre. Així, ràtios més baixes demostren menys desigualtats socials. El següent mapa mostra com les societats escandinaves (Dinamarca, Suècia, Finlàndia) tenen uns índex molt reduïts de desigualtat (colors clars) en comparació amb l’est d’Europa, la cultura anglosaxona (Anglaterra) i el sud d’Europa (Estat espanyol i Itàlia).

Screen Shot 2017-02-17 at 7.59.22 PM

Font: Income Inequality and Social Outcomes: Bivariate Correlations at NUTS1 Level. Comissió Europea.

Caldria destacar que a l’Estat espanyol l’índex S80/S20 també mostra certes diferències, accentuant-se la desigualtat d’ingressos en els territoris centrals i del sud. L’Euram es troba en un terme mig, mentre el Nord mostra  uns índex més igualitaris.

 

Nota metodològica

La informació estadística proporcionada per l’Observatori de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani agrega 5 territoris (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord) de 3 països diferents. Com que cada país utilitza un servei estadístic propi, es pot experimentar alguna dificultat a l’hora d’obtenir i agregar les dades. En els casos en que algun dels 5 territoris no pugui ser incorporat, es proporcionarà una nota identificant el territori omès.