País Valencià, el segrest de l’infrafinançament


Existeix una corrent d’opinió molt important que defensa el poder de la inversió pública com a dinamitzadora del creixement econòmic. En aquest sentit, una desigual distribució territorial de la inversió pública a l’Estat espanyol podria comportar, en major o menor mesura, certes diferències en la projecció econòmica de les diferents economies que el conformen. L’objectiu d’aquest xifres és aportar dades d’inversió pública així com de dèficit fiscal i de pobresa remarcant les corresponents a les economies de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) i prenent especial atenció a les xifres del País Valencià. Les dades s’han extret del Llibre Blanc de l’Euram, 2017, publicar per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa.
Començant per les dades de finançament públic, el Ministeri d’Hisenda, permet el càlcul per comunitats autònomes de l’Índex de finançament en base 100, on per sota de 100 indica infrafinançament. S’observa com totes les economies de l’Euram están per sota d’aquest valor. I encara més, el País Valencià es troba a la cua, amb un 92,9 respecte a 100. 

Per altra banda, si ponderem la inversió pública pel nombre d’habitants les dades tampoc milloren,  les economies de l’Euram segueixen estant a la cua respecte a les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol. El País Valencià presenta a l’any 2015 una inversió pública per càpita de 156 euros front els 699 euros de Castella i Lleó, els 504 euros de Galícia o els 391 euros de Cantàbria.

Atenent al saldo fiscal com a diferència entre el que es rep i el que es dona, s’observa com segons dades del Ministeri d’Hisenda, les tres economies de l’Euram presenten un saldo negatiu, de manera que el que es rep és inferior al que es dona. Les dades están ponderades per el Producte Interior Brut (PIB) i per el cas del País Valencià ens donen un valor del -1,4% front el 16,2% d’Extremadura o en 9,9% d’Astúries i el 8,9% de Canàries. Catalunya i les Illes Balears están encara en una situació més negativa.

 

En el següent quadre es veu de forma molt visual la comparativa entre comunitats autònomes diferenciant entre: pobres i beneficiàries, pobres i contribuidores, riques i beneficiàries i riques i contribuidores. El País Valencià ocupa la posició de pobres i contribuidores: un PIB per càpita al voltant dels 20.000 euros i un saldo  fiscal en % del PIB negatiu.

Finalment, el deute públic en relació al PIB, segons les darreres dades publicades per el Banc d’Espanya i Datosmacro.com, ens dona xifres entre el 30%-40% per les economies de l’Euram, sent la xifra més elevada la corresponent al País Valencià amb un 41,0%, de fet la més alta de tot l’Estat Espanyol.

Pel que fa als indicadors de pobresa, atenent a les dades de taxa de risc de pobresa s’observa com a l’Euram la taxa de risc de pobresa està 4,6 punts per sota de la taxa de l’Estat espanyol. Si analitzem de forma separada les tres economies de l’Euram els resultats són dispars, mentre que Catalunya i a les Illes Balears les taxes estan per sota de la taxa de l’Estat espanyol, 13,2% i 15,5%, en el País Valencià la taxa supera a la del total de l’Estat, arribant al 24,4%, amb un augment del 7,5% respecte l’any 2010.

 

Font: Instituto Nacional de Estadística, INE

La taxa de risc de pobresa o exclusió social és un indicador dels objectius de l’Europa 2020. Aquesta taxa complementa l’indicador de risc de pobresa tenint en compte també el nombre de persones que viuen en llars amb intensitat de treball molt baixa i el nombre de persones amb privació material severa.

La població de risc de pobresa es caracteritza perquè té una renda per sota del que es considera nivell de vida mitjà en la societat en què resideix. L’umbral s’estableix en l’anàlisi de la distribució de la renda entre tots els habitatges i la població objecte d’estudi, i es fixa com el 60 per cent de la mitjana dels ingressos disponibles anuals de les persones. La taxa de risc és el percentatge de persones que queden per sota d’aquest límit.

Nota metodològica

La informació estadística proporcionada per l’Observatori de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani agrega 5 territoris (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord) de 3 països diferents. Com que cada país utilitza un servei estadístic propi, es pot experimentar alguna dificultat a l’hora d’obtenir i agregar les dades. En els casos en que algun dels 5 territoris no pugui ser incorporat, es proporcionarà una nota identificant el territori omès.