“L’aula no s’ha d’ajustar a l’impacte de les TIC, sinó als objectius educatius”


20/09/2017 | Josep Lluís Oliver, degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears

– Des de primària i secundària es reclama redefinir l’aula i els continguts educatius, per ajustar-los a qüestions com ara l’impacte de les TIC a l’aprenentatge. Què s’hauria de tenir en compte en aquest procés? 

Aquí hi una certa trampa, perquè no s’ha d’ajustar res a l’impacte de les TIC, sinó als objectius i continguts de la pràctica educativa. Les TIC en si mateixes són instruments, per tant ni positius ni negatius. El que sí han de fer és servir a l’objectiu i la finalitat. Pel que fa als continguts, sovint es demana presència de determinats continguts i hem de ser conscients que no hi cap tot. Per tant hi ha un doble repte: primer, quins son ls continguts essencials i, segon, com formar els estudiants perquè siguin autònoms a l’hora de cercar informació. La saturació d’informació és extrema i hem de proporcionar criteri per diferenciar el que és útil i bo. Les TIC no són més que un instrument que amplifica aquesta recerca.

– A banda de l’impacte de les TIC, quins altres aspectes aconsellen repensar l’aula i els seus continguts?

Les característiques dels estudiants. No es pot fer classe si no coneixem a qui va adreçada. Això planteja el repte de que l’escola ha de conèixer l’entorn i les característiques de les persones. No és una novetat.

La preparació del professorat és l’altre gran tema. El professor que avui dia pretengui única i exclusivament transmetre continguts en el sentit unidireccional, està perdut. Avui el professorat ha d’estar preparat per intervenir en múltiples situacions.

– Aquesta situació afecta també la universitat?

Per descomptat. Nosaltres recollim els resultats dels cicles formatius i batxillerat. La Universitat de les Illes Balears és la que més conec i puc dir que els estudiants hi arriben molt desorientats, sense tenir clara una vocació i amb dificultats per auto analitzar-se. Els manquen possibilitats de fer-se a si mateixos professional i personalment. La universitat està mancada d’imputs sobre els que no tenim control, que permetin superar aquesta situació prèvia.

– Als països on l’educació té nivells més satisfactoris, com ara Finlàndia, la tasca del professorat està molt valorada. Ens queda molt recorregut per arribar a aquest reconeixement?

A les Illes Balears Finlàndia no és el nostre referent. L’interès per aquest país prové d’un bon resultat als informes Pisa, però ni Catalunya, ni Balears ni l’Estat espanyol tenen les característiques de Finlàndia. Les Illes Balears tenen a les aules escolars la major diversitat cultural de tot l’Espai espanyol: hi pot haver 14 idiomes. Actualment torna a haver-hi una allau de persones de procedències molt diverses.

A Balears, la gran diversitat alumnat, sumada a un sistema econòmic que no demanda ma d’obra qualificada fan que no hi hagi un especial incentiu per a la formació. Tenim molt abandonament i fracàs escolar i, alhora, una població amb necessitats molt particulars.

El que sí que ens interessa molt de Finlàndia és la innovació aplicada a l’educació: ens poden aportar elements metodològics. Actualment ho tenim molt difícil i complicat per innovar a les escoles a les Illes Balears. Ens interessa la innovació orientada, si bé no tot el nou és bo.


Sobre l'autor

Josep Lluís Oliver, degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears.