“A Saragossa li interessa més connectar-se amb el front portuari València-Barcelona que amb Algesires”


06/04/2017 | Mateu Turró, doctor enginyer de Camins, canals i ports

La idea del Corredor central no té cap mena de sentit. Suposant que França estigui d’acord amb continuar aquesta línia –que per a mi és absolutament impensable–, és un túnel ferroviari a 1.600 metres, que suposa una despesa i que destrossa el Pirineu aragonès pel sol fer de circular pel centre enlloc de fer-ho pel litoral. El Corredor Mediterrani i el Corredor Atlàntic francesos són els que compten en aquest debat.

Aragó no obtindrà cap rèdit especial del Corredor central, perquè el tràfic que s’adreça a Saragossa i cap al nord ja existeix. Saragossa és la gran plataforma logística, però ho serà igualment o més si el tràfic prové del Corredor Mediterrani litoral, més que no pas del central. Tots els trens que passin per Saragossa són els que ja passarien igualment.

I Andalusia hi té poc a guanyar. Potser aconseguirà un cert trànsit de trens per Algesires, però poc més.

Per a Saragossa té més interès connectar-se amb el front portuari València-Barcelona, que no pas pretendre rebre gran volum des d’Algesires.

L’interès de la segona línia del Corredor Mediterrani pel centre és que tot passi per Madrid, això és evident. Es pretén connectar Algesires amb Madrid, ciutat que ja disposa de connexió amb Aragó i amb Catalunya.

El gran perill és per a València, perquè el que convé és que els vaixells que s’aturen a Algesires (a la província de Cadis) i van direcció al nord d’Europa passin pel front portuari mediterrani, és a dir, València i a Barcelona. Si aquests vaixells van cap a Rotterdam i el Mar del Nord, pararan a Algesires i, si hi tenen connexió per enviar contenidors a Madrid, ja no s’adreçaran a València. El perill és que s’aturin només a Barcelona, perquè té un ‘hinterland’ amb més abast.

Per això fa falta el Corredor Mediterrani entre València i Barcelona i cap a Europa. Sinó, només Barcelona sortirà reforçada, donada la potència i proximitat amb França del ‘hinterland’ barceloní.

 

 


Sobre l'autor

Mateu Turró, doctor enginyer de Camins, canals i ports; Màster of Science per la Universitat de Michigan i catedràtic de Transports de la Universitat Politècnica de Catalunya.