Aragó, el territori desitjat dels ports de l’Euram


06/04/2017 | Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa

Els ports de València, Barcelona i Tarragona orienten una part rellevant del seu negoci cap a l’Aragó i els seus responsables insisteixen en que és una plaça clau. Barcelona xifra el seu volum comercial amb Aragó en el 48% de les exportacions marítimes, Tarragona l’estima en 2 milions de tones l’any 2016 i València no dóna xifres concretes, si bé posa l’accent en la transcendència del vincle comercial que hi manté. La directora comercial del Port de Tarragona, Genoveva Climent, recorda que des de fa uns anys les duanes han eliminat l’obligatorietat d’indicar el destí real de la mercaderia, i això fa que des dels ports es disposi d’estimacions enlloc de xifres definitives.

Des del Port de València es considera que l’Aragó és l’enclavament natural on es produeix una sana competència entre ports, perquè hi conflueixen a una distància semblant els del Cantàbric i del nord i del mitjà Mediterrani. Ara bé, no tots competeixen en igualtat de condicions, perquè Saragossa està ben comunicada per tren amb Barcelona i Tarragona, però amb València la infraestructura no està actualitzada.

Per al Port de Barcelona, Aragó és el principal mercat després de Catalunya. El port barceloní canalitza el 33% del comerç exterior marítim, el 48% de les exportacions marítimes d’Aragó i el 21% de les importacions, segons dades del Port. Una altra dada rellevant és que el 67% de tot el tràfic ferroviari de contenidors del port barceloní té com a origen o destinació una terminal intermodal d’Aragó (tmZ, Plaza o Selgua – Osca).

El producte agroalimentari és clau en la relació comercial entre l’Aragó i el Port de Tarragona, que estima que del total de 12 milions de tones que l’Estat espanyol importa l’any 2016 del sector agroalimentari, 5 milions arriben pel port tarragoní. “Aragó és un destí molt rellevant perquè juntament amb la Vall d’Ebre i Lleida hi destinem el 40% de la producció de pinso de consum anual de tot l’Estat espanyol”, assegura Genoveva Climent. D’acord amb la política de diversificació, el carbó i la siderúrgia també centren bona part del negoci entre el port tarragoní i la comunitat veïna.

Més inversió i més tràfic

El finançament de noves infraestructures i la consolidació de les ja existents busca intensificar una relació comercial que tots els ports coincideixen en valorar com a essencial.

Per millorar la comunicació amb l’Aragó, el Port de València té previst invertir 53 milions d’euros en la línia ferroviària València-Sagunt-Terol-Saragossa. Des del port valencià s’assegura que és una proposta que ja consta als pressupostos de l’Estat i que té la següent distribució: 40 milions per a millores generals de la via i 13,5 per a construcció de cinc apartadors per a trens de mercaderies de 750 metres.

El nou impuls als tràfics amb Aragó implica que el Port de Barcelona tingui previst finançar l’ampliació dels apartadors del corredor ferroviari Barcelona-Saragossa-Madrid, perquè hi puguin circular trens de 750 metres. La inversió es valora en 30 milions d’euros i reforça l’aposta del port barceloní l’any 2001 de crear la Terminal Marítima Zaragoza (tmZ) juntament amb Mercazaragoza i amb la participació del govern d’Aragó.


Sobre l'autor

Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa.