“Un augment sostenible dels ingressos municipals va lligat a factors que els ajuntaments no controlen”


29/06/2017 | Joan Carles Verd, president de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears i alcalde de Sencelles

– La normativa estatal impedeix els municipis balears tenir despesa malgrat estar sanejats i tenir superàvit. Com s’està gestionant aquesta situació?

És una qüestió que depèn de majories i minoires parlamentàries de Madrid, i és tan senzill com revisar els articles que limiten als ajuntaments aquesta capacitat de despesa. Darrerament s’ha explicat com un gran tema que als ajuntaments se’ls permet gastar el superàvit durant l’exercici en curs. Però aquesta qüestió no ataca el problema de fons: la possibilitat de gastar tot el remanent i el superàvit acumulats, independentment de l’exercici.

Els municipis d’Alcúdia i Palma tenen una tresoreria de 40 milions d’euros i no tenen cap deute bancari, però no els poden dedicar a polítiques públiques perque corresponen a exercicis passats. Tenen deficiències en infraestructures i serveis que es podrien solventar amb aquests diners. Per solucionar-ho hi ha d’haver voluntat política per part del govern central. Tinc la impreesssió que al govern no li interessa que invertim aquests diners perquè el superàvit li permet presentar uns millors balanços a Brussel·les. Estem parlant de 5.000 milions d’euros en supràvits acumulats, que pot plantejar com una reducció del dèficit. Però, d’altra banda, és una situació que ofega els Ajuntaments.

– A banda d’augmentar els ingressos municipals de forma sostenible, quin és l’escenari ideal pel que fa al finançament dels municipis de les Illes Balears?

L’escenari ideal és que els ajuntaments siguin autosifucients, a partir dels ingressos i aprotacions de les diferents administracions, via Estat o via fons de cooperació local. Des del punt de vista financer, avui els ajuntaments tenen una situació envejable, si bé no es pot parlar de situació ideal perquè sempre hi ha possibilitat de fer una despesa més eficient.

La situació és més favorable, perquè s’ha retallat i s’ha impulsat una politica fiscal rigorosa per cobrar tots els impostos correctament i eixugar el deute pendent. Un augment sostenible dels ingressos municipals va lligat a factors que els ajuntaments no controlen, per exemple l’impost de plusvàlua.

– Quin és el finançament que necessita el sector públic local per cobrir les competències que té atribuïdes i que no s’està garantint?

A dia avui no crec que stigui calculat perquè hi intervenen competències pròpies i no pròpies. Segons el número d’habitants hi ha competències obligatòries, per exemple, serveis socials a aprtir 20 mil habitants. es gestiona, sinó no.

– Per a tots aquests aspectes, hi ha una interlocució fluïda amb Estat? 

L’interlocutor és la Federació Espanyola de Municipis. La interlocució està oberta, però s’hauria d’anar més enllà. Hi ha diàleg i s’avança, però poc. La Llei Montoro (Llei de sostenibilitat i racionalització de l’administració local) fa que, de fet, els ajuntaments estiguem intervinguts, que haguem perdut molta autonomia i això repercuteix en la ciutadania, perquè les competències no s’exerceixen de maneraa propera a les persones.


Sobre l'autor

Joan Carles Verd, president de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears i alcalde de Sencelles (Mallorca).