“Cal un nou model de finançament que possibilite recursos suficients per a les competències pròpies i exclusives”


09/11/2017 | Rafael Beneyto, economista, responsable de Control general de risc de Caixa Ontinyent.

– Per què l’actual sistema de finançament del País Valencià pateix una discriminació i rep menys recursos que la mitjana per habitant?

La Generalitat Valenciana fou de les primeres en rebre les competències de sanitat i ensenyament, concretament amb l’aprovació de l’Estatut l’any 1982. La majoria de comunitats autònomes de règim comú completaren el traspàs d’estes competències l’any 2001. Quan es traspassaren les competències es va valorar el finançament necessari en base al que es gastava l’administració central en aquell moment. La dotació d’infraestructures en un estat centralitzat ja no era equitatiu amb el País Valencià. Des de llavors en totes les reformes del sistema de finançament no s’ha volgut rectificar eixa discriminació, per la qual cosa la Generalitat Valenciana pateix una disminució del seu finançament mitjançant el Fons de Suficiència (status quo) de més de 1.300 milions d’euros els darrers anys.

– Quines opcions hi ha de revertir aquesta situació?

Mitjançant un nou model de finançament que enfronte en primer lloc la suficiència financera entre els nivells de l’administració pública, és a dir que possibilite recursos suficients per a les competències pròpies i exclusives de cada nivell (central, autonòmica i local). Si el conjunt de les comunitats autònomes gestionen el 35% de la despesa pública, tenen que disposar d’ingressos tributaris equivalents. Després cal que els recursos es distribueixin atenent a la població de dret de cada comunitat autònoma. També és necessari eliminar els privilegis del “status quo” que tenen algunes comunitats autònomes i, com no, aconseguir que les comunitats forals aporten recursos a la solidaritat entre territoris.

– Com afecta a l’economia i la societat valencianes?

Des de principis dels anys 1990, el País Valencià presenta una renda per càpita inferior a la mitjana de l’Estat espanyol, quan abans no era així. Si es disposa de menys recursos públics, el finançament de l’economia pateix. Les actuacions de promoció econòmica, de R+D+i, d’infraestructures, etc., que realitza el sector públic valencià son inferiors. Els serveis públics de l’Estat del benestar també son inferiors i això afecta a l’economia (menys centres de salut, llits hospitalaris, dotacions educatives, ajudes a la dependència, etc).


Sobre l'autor

Rafael Beneyto, economista, responsable de Control general de risc de Caixa Ontinyent.