“El consum anual al món d’aliment i beguda ‘halal’ supera tot el que consumeix la Xina el mateix període”


20/04/2016 | Javier Albarracín, organitzador del del Primer Congrés 'Halal' de la Fira Alimentària

-Quina cabuda té avui el ‘halal’ a l’economia mediterrània, per fer-ne un congrés a la fira Alimentària 2016?

És una realitat que està creixent molt a tot el món. Avui, el consum anual mundial d’aliment i begudes ‘halal’ ja és superior al que consumeix la Xina. A l’Estat espanyol suposa més de 1.000 milions € anuals i estan actives en torn a 300 empreses que tenen algun dels seus productes certificats ‘halal’, de les quals el 25% es troba a Catalunya.

Al congrés de la Fira Alimentària 2016 de Barcelona hi assistirà Harron Latif, reconegut expert en el sector alimentari ‘halal’ a abast internacional de la consultora DinarStandard de Nova York. Latif aportarà informació sobre les principals dades i tendències del segment ‘halal’ global. També hem convidat a Khairil Ismahafiz, responsable per a Àsia de la plataforma digital Daganghalal, un dels principals comerços electrònics ‘halal’ del món amb seu a Malàisia. Aquesta empresa tot just opera a l’index ISDX de Londres des de principi d’abril de 2016. L’objectiu és que expliqui com les eines digitals poden ajudar a posar en comú l’oferta i la demanda global de productes alimentaris ‘halal’.

– Quins altres sectors abasta el ‘halal’ més enllà de la carn?

Tradicionalment s’associa a la carn, però és molt més, és una economia transversal. Algunes marques de vi, cava i cervesa del nostre país s’estan plantejant introduir producte elaborat segons aquest precepte islàmic.

‘Halal’ també és indústria farmacèutica, cosmètica, brioixeria industrial, alimentació en general, finances, turisme, llaminadures per a nens i gelatines en què es pugui garantir que no hi ha traces de porc. Hi ha empreses d’Andalusia que han certificat ’halal’ llaminadures per a nens i que estan exportant als grans magatzems Harrods de Londres.

També ho han fet les empreses de brioixeria industrial Dulcesol, amb seu a Gandia (La Safor), i Europastry, que té la seu central a Sant Cugat (Barcelonès) i fabrica a Turquia. Un altre exemple és Caldos Promolac, una empresa de Girona que elabora pastilles de caldo concentrat que s’ha expandit per mercats emergents mitjançant la certificació ‘halal’.

– Qui certifica que el producte és realment respectuós amb els preceptes islàmics d’elaboració d’aliments i begudes?

El problema no és qui certifica sinó qui reconeix a l’emissor del certificat. El més gran de l’Estat espanyol és l’Instituto Halal, amb seu a Còrdova, que avala la fabricació d’acord amb les condicions que marca l’Islam. D’altres organitzacions que acrediten des d’Espanya són Halal Consulting, amb seu també a Andalusia, i Kiwa, una multinacional amb seu central a Suïssa però establerta també a l’Estat espanyol.

A l’Estat i a Catalunya hi ha un gran sector agroalimentari, però fins ara les autoritats no han pres consciència del potencial internacional real que el segment ‘halal’ pot representar. Les primeres passes les va donar l’Asociación Española de Normalización y Certificación (Aenor) el 2013, establint oficialment els procediments per a la certificació ‘halal’ a l’Estat espanyol.

– Quin interès mostra el sector empresarial occidental envers l’economia ‘halal’?

El creixement de l’interès és espectacular. Els principals proveïdors globals d’animals vius i productes càrnics ‘halal’ són Brasil, Austràlia, Índia, Estats Units i França, països no musulmans. De fet, el 80% dels animals vius i de producte càrnic ‘halal’ mundial el produeixen països no musulmans, i els seus grans consumidors són les societats musulmanes. S’estableix una gran complementarietat en aquest aspecte. D’entre els 10 principals proveïdors de carn ‘halal’ al món, només dos són països islàmics: Turquia i Pakistan. Això mostra el gran potencial comercial i econòmic d’aquest segment alimentari.

– I des de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani?

El Port de Tarragona està aprofitant el nínxol de mercat que es genera, a partir de la seva privilegiada ubicació i l’adequació de les seves instal·lacions, amb serveis veterinaris per transportar animal viu. Aquesta comerç està mostrant una gran progressió cap a mercats com ara Algèria, Líbia i Líban, ja que s’ha passat de transportar 84.000 animals vius al 2013 a més de 140.000 els primers 6 mesos de 2015. I s’està negociant l’accés a nous mercats com ara Egipte. En aquest sentit, la ciutat de Barcelona està ben posicionada per convertir-se en un eventual epicentre comercial i productiu per abastir els principals mercats ‘halal’ de la zona: Orient Proper i el Nord d’Àfrica.

Cal destacar la proliferació d’empreses catalanes de diferents sectors que ja venen als segments ‘halal’ de Turquia, Aràbia Saudí, Qatar, Emirats Àrabs, Iran, Kuwait o mercats emergents de l’Àfrica sub-Sahariana.

– Quin tipus de producte ‘halal’ s’està produint avui a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani?

Oli, gelats (per exemple, Farggy), embotit, pastilles de caldo, espècies, edulcorants, perfums, potenciadors del sabor, pastisseria, cafè en càpsules… a banda dels que he anomenat de brioixeria industrial, llaminadures, etc. El cafè en càpsules el fa Nescafé des de la seva planta de Girona, on també produeix producte ‘kocher’, adequat a les condicions de la cuina jueva.

Els escorxadors també s’han hagut d’adaptar i, per exemple, Mercabarna (a Barcelona) disposa d’escorxadors certificats ‘halal’. De fet, certs estudis mostren com en torn al 18% del producte ‘halal’ que es ven a l’Estat espanyol no és consumit per musulmans, sinó per consumidors sensibilitzats amb la compra de productes biològics, ja que els que disposen de certificació ‘halal’ han hagut de passar per un procés d’elaboració rigorós i exempt de molts productes químics.

One Response to ““El consum anual al món d’aliment i beguda ‘halal’ supera tot el que consumeix la Xina el mateix període””

  1. EllDilt

    Priligy En Estados Unidos Cialis Madrid En Mano Z Pak Online cheapest cialis Viagra Shipped From The Us Non Perscription Pharmacy Vipps Canadian Pharmacy Reviews


Sobre l'autor

Javier Albarracín és l'organitzador del 1r Congrés 'Halal' de la Fira Alimentària 2016 de la Fira de Barcelona. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Relacions Internacionals, especialitzat en Orient Mitjà. Col·labora en conferències i grups de treball de diferents institucions i organismes econòmics com ara l'OCDE, la Unió per la Mediterrània, ANIMA Investment Network, Comissió Mediterrània del Parlament Europeu, cambres de comerç, patronals, centres de recerca econòmica, think tanks i universitats. També és membre de diferents projectes euromediterranis de la Comissió Europea (MEDPRO 2030, SEARCH Project, JISER-MED).