“En disseny, la universitat i la investigació acadèmica han d’estar en relació constant amb l’empresa i amb la societat”


26/10/2017 | Laura Clèries i Oscar Tomico, de l’Escola de disseny Elisava

– Quina és l’evolució a Catalunya del calçat com a producte de consum?

 El canvi recent més destacable seria una perspectiva centrada en aplicar la innovació, que recolzen sobre tot marques emergents. Així s’ha anat modernitzant l’oferta, a través d’una visió innovadora en tots els aspectes: el disseny (com fa, per exemple, la marca Muroexe), l’artesania (com ara Deux Souliers), la tradició (Arrels), els materials utilitzats (per exemple, DeUbieta), la personalització i la cultura ‘maker’ (Kniterate), l’economia circular, etc.

 – El calçat és un producte amb el que s’innovi sovint?

 Actualment sí. En uns pocs anys han aparegut les sabates personalitzades, les soles imprimides, les parts superiors fetes de punt o tallades amb làser, alhora que l’ús de nous materials o de l’ecodisseny centrat en l’economia circular. Al sector de la moda i al de l’activewear (la roba esportiva) és on més s’innova, donades l’agilitat de la seva fabricació i la seva facilitat d’entrada a mercat.

 – Veurem sabates produïdes en 3D per al consum públic?

Ja n’hi han. És cert que Nike, que sembla portar la capdavantera en la investigació en aquesta tecnologia, s’ha centrat de moment en els prototips per a atletes professionals, però d’altres marques com Adidas ja han començat a vendre sabatilles amb soles fetes amb 3D a un públic general, encara que sigui en tirades limitades. I New Balance, que a finals de l’any passat va ser la primera en ofertar al públic una tirada limitadíssima de sabatilles amb aquesta tecnologia, potser acabarà essent també la primera en fer-la arribar a un públic massiu. La majoria de marques està treballant amb tecnologia 3D, així que és qüestió de temps que sigui habitual a les sabateries.

 – Des de l’escola ELISAVA, amb quins altres instituts i centres de recerca es manté contacte? Tant de l’Estat espanyol com d’altres països.

 Lògicament, mantenim un contacte habitual amb diversos agents del sector de la recerca. Però més enllà de les trobades amb experts d’aquí i d’arreu o dels acords puntuals amb empreses concretes, potser podríem destacar el nexe directe amb el Wearable Senses Lab de l’Eindhoven University of Technology, on és professor el nostre cap d’Enginyeria; o també amb el Materfad, el Centre de Materials de Barcelona, que ara es gestiona des d’ELISAVA i que té un paper molt important en l’aportació de nous materials i processos innovadors per a impulsar la investigació en el sector del calçat, per exemple amb la marca de Sara De Ubieta en el projecte La matèria com a forma.

  – Es produeix una transferència de coneixement amb la universitat? Es centra en projectes concrets?

De fet, la generació i transmissió de coneixement és un dels objectius cabdals per a ELISAVA. Defensem que la Universitat i la investigació acadèmica han d’estar en relació constant tant amb el món empresarial com amb la societat en general. Un exemple seria la nostra col·laboració amb l’empresa Inter Leather, gràcies a la qual els estudiants del nostre Grau en Enginyeria en Disseny Industrial treballen per desenvolupar nous usos de la pell, transformant la cadena de producció habitual i explorant noves possibilitats tecnològiques i adaptatives de la pell, obrint tot un món de possibilitats en la revolucionària industria 4.0.


Sobre l'autor

Laura Clèries, cap del department Elisava Research, i Oscar Tomico, cap del Grau en Enginyeria Industrial de l’Escola Elisava.