“El mercat financer espanyol no estava preparat per emetre preferents i subordinades”


15/03/2017 | Antoni Serra Ramoneda, catedràtic emèrit d'Economia de l'empresa de la UAB

- Quina és la tesi central que defensa al llibre “Preferentes y subordinadas, una tragedia española”, editat per la Universitat Autònoma de Barcelona?

Vaig escriure aquest llibre per intentar tenir una visió completa de les emisions que van fer les caixes d’estalvi espanyoles d’aquestes dues categories de títols, les accions prferents i les obligacions subordinades. La primera cosa que vaig fer va ser intentar disposar d’un catàleg complet de les emissions fetes amb el detall de les seves característiques, perquè mai no s’havia publicat. I la Comissió Nacional del Mercat de Valors no en disposava. Un cop fet el catàleg em vaig fer una sèrie de preguntes sobre perquè a països d’arreu del món a les seves respectives borses de valor es cotitzen aquests dos elements i l’únic mercat on provoquen un autèntic daltabaix és a l’Estat espanyol.

- Quin és el retrat de la situació que obté?

El que veig és que les preferents neixen a Gran Bretanya a mitjans del segle XIX i poc a poc van trobar seu lloc, creant un mercat secundari que és necessari. I el mateix ha passat amb les obligacions subordinades. Va arribar un moment en què des de Basilea es va determinar que els dos aspectes podien ser considerats recursos propis a efectes de càlcul de solvència.

A l’Estat espanyol no hi havia cap experiència en preferents i, a corre-cuita i de manera ‘xapucera’, es munten procediments. Sense mercats secundaris preparats i sense una legislació clara sobre aquests títols. I d’aquí ve el probelma, perquè ningú no sabia què era la participació preferent. Per exemple, mai ha d’anar adreçada al petit estalviador, sinó a grans entitats que promoguin fons inversió i fons de pensions.

- Quina és la conseqüència principal?

Que retroalimenta la bombolla. Amb això, quan esclata la bombolla immobiliària es fa evident la mala pràctica. Es va veure que s’havia ofert participacions preferents a usuaris que no hi entenien.

La meva tesi és que ni per legislació, ni per organització institucional, ni per complexitat el nostre mercat financer estava preparat per fer aquestes emissions. I, com a conseqüència, passarà molt temps abans un banc o caixa s’atreveixi a emetre’n.

- Apunta alguna solució?

Poc a poc cal fer que el nostre sistema legal i financer siguin més sofisticats i es preparin per admetre-les.

- Al llibre vostè no hi fa cap valoració, sinó que posa en evidència una situació.

Exacte. L’Estat espanyol no és com Alemanya o França. Al nostre mercat li falta maduresa per a aquesta pràctica, estar organitzat de manera que es pugui revendre en un mercat secundari. Com que això no existia, el que es va fer va ser recomprar i recol·locar a les mateixes entitats emissores. No disposàvem d’una legislació ni fiscal, ni mercantil que deixés clares les obligacions sobre les condicions d’emissió. I vam voler imitar massa rapidament països que sí estàven preparats, com ara Gran Bretanya, i que tenen tota una hstòria de creació de mercats.


Sobre l'autor

Antoni Serra Ramoneda és catedràtic emèrit d'Economia de l'empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona.