“El sector agroalimentari ha d’evitar situar-se en el paper de víctima”


16/06/2017 | José M. García Álvarez-Coque, catedràtic d’Economia aplicada i coordinador del Grup d’Economia Internacional de la UPV

José María García Álvarez-Coque

– Què suposa parlar de sobirania alimentària a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani?

– Per sobre de tot, suposa treballar per un sistema sostenible des de les perspectives cultural, ecològica i alimentària. Per això cal habilitar polítiques que promoguin sistemes alimentaris territorials on no hi ha només una única estratègia. En primer lloc, la dieta mediterrània és un patrimoni nutricional i cultural que s’ha de mantenir davant les noves generacions, que estan abandonant formes d’alimentació sostenibles. En segon lloc, s’ha d’aprofitar l’agrodiversitat dels territoris per proveir les ciutats sense perdre el vincle rural-urbà. I, finalment, no pot abandonar-se l’agro exportació, però sempre des de models d’agrupació d’oferta que capacitin les petites i mitjanes empreses per competir amb productes de qualitat.

– Quin nou escenari planteja la globalització en el sector agroalimentari en aquesta àrea geogràfica?

– Més que la globalització, les pressions provenen d’un canvi tecnològic accelerat que estan suposant noves formes de producció, des de la innovació digital i els sistemes d’agricultura vertical, fins els regs de precisió. Tot això ha de ser gestionat amb tecnologies que afegeixin valor sense perdre el poder del territori. No valen territoris sense població especialitzats en produir aliments. Un altre aspecte és el canvi climàtic, que suposa amenaces importants sobre la viabilitat de molts cultius. Un tercer aspecte és el despoblament d’algunes àrees rurals, que resulta crític i és resultat d’una dinàmica històrica de marginació.

– Quin seria el model òptim a l’Euram?

– És clar que no hi ha un únic model. I, per descomptat, l’agricultura ha d’evitar situar-se com a víctima. Qualsevol forma d’organització requereix innovació social: dels productors i planificació de la producció en entitats associatives o en la seva integració. L’agricultura ha de respondre a demandes socials i obrir oportunitats a joves que no siguin simplement aplicar ajudes de la PAC, sinó crear un ecosistema empresarial innovador.


Sobre l'autor

José María García Álvarez-Coque, catedràtic d’Economia aplicada, professor d’Economia  agrària  i coordinador del Grup d’Economia Internacional de la Universitat Politècnica de València.