“El sector agroalimentari valencià necessita recuperar la confiança i la il·lusió en si mateix”


26/01/2017 | Elena Cebrián, consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana.

La consellera Elena Cebrián intervé a la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

– Quines necessitats té avui el sector agroalimentari al País Valencià?

Des del govern valencià estem plantejant la política agroalimentària en línies de treball que estaven abandonades fa anys. Inclou l’ordenació de les estructures, per resoldre els problemes estructurals clàssics de la petita dimensió i elevada dispersió de les explotacions agràries, l’abandonament de molts camps de cultiu i la falta d’incorporació de joves. La llei d’estructures agràries que preparem i la recuperació de les ajudes a joves agricultors són eines que cobriran aquesta necessitat.

Estem invertint molt en sanitat vegetal i animal, però són àrees de treball que superen els límits administratius autonòmics i cal un esforç del Ministeri d’Agricultura, i també necessitem fer una millor gestió de recursos naturals bàsics, fonamentalment l’aigua. És un treball transversal i connectat als reptes que planteja el canvi climàtic. Hem de preparar el sector perquè tingui capacitat d’adaptabilitat els canvis.

– Pot comentar accions específiques?

Al costat de la política d’estructures i de rejoveniment del sector, treballem per impulsar el cooperativisme valencià, amb un pla director que engegarem aquest any. I per descomptat, necessitem superar l’estat d’infrafinançament actual per millorar l’ajuda al sector de promoció al mercat interior i  exterior, mantenint el nivell de qualitat diferenciada, impulsant la producció ecològica, aprofitant el nostre potencial i demostrant ser capaços de mantenir la regularitat en l’oferta.

Però cal un recolzament des de fora amb apostes com ara el Corredor Mediterrani, un treball conjunt amb els ports, caminar cap a formes de transport més sostenible que contribueixi a reforçar la competitivitat per la via de costos i de la sostenibilitat ambiental. I el sector agroalimentari valencià també necessita recuperar la confiança en si mateix: la il·lusió, estar convençut que tenim un sector potent, jove, innovador i amb futur.

– És satisfactòria la interlocució amb el govern central a aquests efectes?

És millorable. Hi ha molta interlocució en polítiques fonamentals –tant en l’aplicació de la Política Agrícola Comuna (PAC), com dels programes de desenvolupament rural–,en gestió de plagues i malalties, així com en matèria estadística o de protecció de la natura. Però és millorable, sobretot el paper fonamental que té el govern de traslladar a la Unió Europea les nostres necessitats i peculiaritats.

Trobem a faltar una major comprensió al govern de les necessitats actuals del camp valencià i de l’agricultura mediterrània, que no han estat prou recollides ni ateses a l’última reforma de la PAC. Estem en un moment crític: s’ha començat a parlar de la nova PAC per després del 2020 i necessitem que el Ministeri atengui més a aquestes peculiaritats territorials i de l’agricultura mediterrània, així com  les nostres especificitats estructurals i de costos i els nostres reptes comercials.

 

Cal també una nova forma de fer política de l’aigua, un compromís de les confederacions per a una gestió realment conjunta i coordinada i una presa de decisions amb major protagonisme de l’administració valenciana.

– Quins són els nivells d’ocupació en el sector agroalimentari al País Valencià i quin seria l’escenari ideal?

Si mirem exclusivament al sector agrari com a productor –el que en alguns moments es va definir com a sector primari–, l’ocupació té l’estructura econòmica de qualsevol país desenvolupat, dels nostres socis europeus, o d’altres comunitats autònomes. Però si mirem el conjunt del sector agroalimentari que inclou serveis fitosanitaris i veterinaris, transport, distribució, logística o indústria de transformació, el conjunt d’activitat econòmica al País Valencià pot suposar el 12% i una taxa d’ocupació del 13,5%. També tenen importància les exportacions.

L’escenari ideal ha d’incidir en el tipus de treballador, la seva qualificació i condicions de treball. Cla una renovació generacional i hi ha d’haver més dones, sobretot en posicions de decisió i direcció, en cooperatives, i hem d’anar a cap a una major professionalització.

– Com valora la posició de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani al sector?

Tenim un sector agroalimentari potent, una agricultura molt diversa, que ofereix productes frescos a tota Europa i amb un segell de qualitat propi. Malgrat tot, tenim en comú també l’escassa influència de la Política Agrària Comuna en la renda agrària, ja que en cap cas supera el 10%. No depenem essencialment de les ajudes i l’activitat agrària es guia pel mercat.

A més, ens fa falta connectivitat tant tangible –com pot ser en la millora de les comunicacions i en particular a través del Corredor Mediterrani–, com intangible. I amb això em refereixo a un imaginari de col·laboració com a Euroregió mediterrània en el qual compartir el que tenim en comú, tant des del punt de vista cultural com en la forma de producció, en la gastronomia, en formes de viure. Ens interessa que el centre geopolític en la Unió Europea es vagi desplaçant cap al Mediterrani. Això requereix una major sensibilitat de Madrid i Brussel·les cap a l’àrea mediterrània, per potenciar i protegir l’espai que ens uneix, ric en pesca i atractius per al turisme i una història fèrtil compartida, així com un futur de solidaritat amb les altres ribes del nostre mar.


Sobre l'autor

Elena Cebrián, consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana.