Els comptes territorialitzats de Montoro


29/07/2014 | Núria Bosch

Recentment l’Institut d’Economia de Barcelona ha publicat un informe sobre la temàtica de les balances fiscals (http://www.ieb.ub.edu/2012022157/ieb/ultimes-publicacions#.U9VmKON_uSo). Atenent-nos al mencionat informe, es pot dir que els Comptes Territorialitzats de Montoro no es poden denominar pròpiament balances fiscals, ja que no utilitzen la metodologia estàndard homologada internacionalment per al seu càlcul.

La balança fiscal calcula la diferència entre les despeses que el govern central realitza en un territori i els ingressos fiscals que n’obté, diferència que pot resultar negativa (dèficit) o positiva (superàvit).

Acadèmica i internacionalment, estan homologats dos enfocaments: el de la càrrega-benefici i el del flux monetari. El primer imputa els ingressos al territori on resideixen les persones que finalment suporten la càrrega fiscal i les despeses on resideixen els beneficiaris, independentment d’on es produeix el servei públic o es realitza la inversió. En canvi, el mètode del flux monetari imputa els ingressos al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i les despeses al territori en què aquests es materialitzen, independentment del lloc geogràfic on s’ubiquen els beneficiaris.

No hi ha una resposta sobre quin enfocament és el millor, sinó que cada un respon a qüestions diferents. Així, l’enfocament de la càrrega-benefici explica el grau de redistribució territorial implícit de l’actuació pressupostària del govern central, mentre que l’enfocament del flux monetari tracta de respondre a la pregunta de quina capacitat de despesa podria tenir un territori en favor dels seus ciutadans si en lloc de ser finançat a través dels fluxos fiscals centrals ho fos a partir dels seus propis recursos. El primer enfocament se centra en qui suporta la càrrega tributària i en qui es beneficia de la despesa, de manera que importa poc quin govern gasta i on ho gasta. Aquesta visió moltes vegades es justifica argumentat que els territoris no compten i que només compten els ciutadans. En canvi, en el segon enfocament, sí que importen els territoris. Així mateix, aquest enfocament valora l’impacte econòmic de la despesa sobre el territori. Cal també assenyalar que l’enfocament del flux monetari és molt més objectiu, ja que evita haver de plantejar múltiples i discutides hipòtesis sobre qui suporta la càrrega impositiva i qui és el beneficiari de la despesa, com requereix l’enfocament càrrega-benefici.

Doncs bé, els comptes territorialitzats de Montoro només utilitzen l’enfocament càrrega-benefici, però allunyant-se de l’aplicació estàndard d’aquesta metodologia, realitzant moltes hipòtesis totalment qüestionables. Dit d’una altra manera, hi ha “molta cuina”.  Segons aquests comptes importa poc qui gasta i on ho gasta, la qual cosa té poc sentit quan l’objectiu del càlcul de les balances fiscals en els territoris de l’arc mediterrani ha estat històricament veure quina capacitat de despesa tindrien si poguessin accedir a tots els recursos que generen.

Des de l’equip de l’Observatori de l’Euram volem complementar l’escrit amb un reflex de les últimes dades fetes públiques per l’Administració Central, tot realitzant una comparativa amb les xifres de l’estudi de 2008:

 

Comparativa 2 estudis

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Elaborat per l’Observatori Euram sobre dades de les diferents balances fiscals publicades

2 Responses to “Els comptes territorialitzats de Montoro”

  1. ColWailia

    Fluconazole Prices Keflex And Breastfeedng cialis 5 mg best price usa Cialis En Pharmacie Prix

  2. EllDilt

    Keflex Dose For A Dog cialis overnight shipping from usa Overseas Pharmacy Xanax


Sobre l'autor

Núria Bosch. Catedràtica d'economia pública i investigadora de l'Institut d'Economia de Barcelona. Universitat de Barcelona.