“És compatible una escola exigent amb una escola humanista”


21/09/2017 | Guillermo Bautista, professor de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya

– Des de primària i secundària es reclama redefinir l’aula i els continguts educatius. Què s’hauria de tenir en compte en aquest procés? 

El més important que s’hauria de tenir en compte són 2 qüestions:

a) Què ens diu el coneixement científic sobre com aprenem les persones i especialment els nens i joves:

Les últimes dècades han sorgit moltes teories que exposen arguments diferents sobre com s’hauria d’enfocar el procés d’ensenyament i aprenentatge a l’escola. Aspectes com la globalització curricular, les metodologies basades en la indagació de l’estudiant i per tant en la seva proactivitat, el disseny (amb concrecions com el moviment Maker), la ludificació, etc., ens allunyen dels enfocaments més tradicionals que responen a una visió educativa industrialitzada i que no té massa sentit amb el que ja sabem en termes psicopedagògics.

b) És important concebre l’escola com a un espai de benestar de les persones que l’habiten.

Cal intentar fer una escola divertida, que tingui cura de les persones, que sigui amable i oberta a les famílies i a l’entorn, en la que certes parcel·les de l’educació, com les emocions, els valors, etc, tinguin un paper fins i tot preponderant. Això no implica renunciar a l’esforç: és  compatible una escola exigent amb una escola humanista.

– Com hi influeixen les TIC?

La connectivitat i la portabilitat fan que no tingui massa sentit espais d’aula que no permetin el moviment, la flexibilitat de l’organització, l’agrupació d’alumnes en diferents formes, els diferents treballs alhora, etc. Nosaltres estem intentant definir amb la nostra recerca precisament com hauria de ser l’aula no només per una integració natural i invisible de les TIC, sinó de tot el procés d’aprenentatge enfocat des la perspectiva abans exposada.

 – Quins altres aspectes aconsellen repensar l’aula i els seus continguts?

La configuració tradicional ja no respon a les necessitats dels alumnes, però ara tampoc a nous plantejaments didàctics que cada vegada estan sent més adoptats pel professorat. Cada vegada és més normal que els docents percebin que un aula tradicional, organitzada amb fileres no els permet desenvolupar, per exemple, l’aprenentatge basat en projectes, la gamificació, la integració d’alguns recursos tecnològics, etc.

– De quina manera afecta aquesta situació també a la universitat?

Cal que replantejar els espais d’aprenentatge, que en la majoria de vegades estan a anys llum del que pedagògicament seria recomanable. Especialment cal tenir molta cura d’aquest aspecte en la formació dels futurs docents, doncs aquests nous plantejaments de l’espai requereixen ser tractats en aquests programes de formació.

– El canvi en el disseny de l’aula pot ser un primer pas per a assolir un reconeixement de la tasca de l’educació i els seus professionals?

Pot suposar un ajut important pel procés de canvi en com es concep la feina docent i el paper de l’escola i millorar la satisfacció de tots els implicats.

 


Sobre l'autor

Guillermo Bautista, professor de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya i director del projecte de recerca sobre aula intel·ligent, distingit amb un ajut RecerCaixa.