“Es redueix l’atur i s’incrementa la contractació a costa d’augmentar la precarietat laboral”


22/02/2017 | Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya

Camil Ros intervé a la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

Camil Ros

- Quina és la situació del mercat de l’ocupació a Catalunya?

- Catalunya presenta una taxa d’atur del 14,85% i amb 558.500 persones en situació de desocupació (EPA, IV trim. 2016),  306.800 persones més que abans de l’inici de la crisi, quan la taxa d’atur se situava en el 6,5% (EPA, IV trim. 2007). Hi ha 418.700 persones menys ocupades i 111.900 persones actives menys. La taxa d’atur juvenil és 18,7 punts percentuals més elevada i hi ha 261.500 persones més en situació d’atur de llarga durada (més d’un any en situació d’atur), 212.900 persones més no perceptores de prestacions, 32.100 llars més sense cap persona amb ingressos i 122.000 llars més amb tots els seus actius desocupats.

En relació al mes de desembre de 2007, hi ha 209.205 persones menys que cotitzin a la Seguretat Social i, malgrat que augmenta el nombre de contractes, el que s’incrementa realment és la contractació temporal, mentre que la contractació indefinida cau clarament.

- Com valora la cobertura de prestacions?

S’ha reduït en gairebé 29 punts percentuals, les persones registrades a l’atur amb ingressos màxims de 426€ s’ha incrementat en més de 50 punts percentuals i el nombre de persones registrades a l’atur que no cobren prestacions s’ha incrementat en més de 26 punts percentuals.

En definitiva, s’està perpetuant un mercat de treball precari que s’està convertint en estructural, amb contractes temporals, parcials, de curta durada i amb baixos salaris, que no contribueixen a la sortida de la crisi de les persones treballadores, ni de les que tenen feina, ni de les que en busquen.

Un mercat de treball que no genera ocupació de qualitat i que ha minvat clarament el poder adquisitiu de les persones treballadores, incrementant la bretxa salarial i les diferències entre classes.

- Quines accions polítiques s’haurien d’emprendre per estabilitzar-lo i garantir la durabilitat de l’ocupació?

- Des de la UGT de Catalunya ja fa temps que reclamem una sèrie de mesures.

  • Derogar de manera immediata les reformes laborals imposades pel govern i recuperar tots els drets perduts per part de les persones treballadores.
  • Impulsar mesures actives urgents per a la creació d’ocupació en sectors més estables i amb més qualitat, incidint especialment en els sectors industrials emergents.
  • Fomentar la contractació indefinida amb ajudes finalistes per a la competitivitat, la investigació i el desenvolupament d’aquelles empreses que tinguin menys contractes temporals i contractin persones amb dificultats d’inserció.
  • Incrementar les mesures de control de la contractació per evitar el frau en la contractació i invertir recursos al Cos superior d’inspectors de Treball i Seguretat Social.
  • Impulsar el salari mínim interprofessional al mateix nivell que l’europeu: 1000 €.
  • Garantir la cobertura social de les persones que ja han esgotat les prestacions per desocupació i que cal dedicar més recursos i mesures per a la permanència i ocupabilitat de les persones treballadores de més edat i penalitzar les empreses per acomiadar als treballadors i a les treballadores de més edat.
  • Destinar més recursos a les polítiques actives d’ocupació i reforçar els serveis públics d’ocupació.
  • Agilitzar els processos d’acreditació de les competències professionals com a mesura per augmentar l’ocupabilitat de les persones amb més dificultats d’inserció al mercat laboral.
  • Reformar el sistema fiscal per generar més ingressos públics i recobrar l’equilibri pressupostari: lluitar contra l’economia submergida i el frau fiscal, gravar les transaccions financeres internacionals, crear nous impostos sobre grans fortunes i eliminar els paradisos fiscals.

- Els drets socials i sindicals s’han revertit?

- Tot el contrari. Des de la UGT de Catalunya considerem que, tot i que les grans dades macroeconòmiques semblen indicar una millora de l’economia global i l’increment dels beneficis de les empreses, aquestes millores no estan revertint ni en les persones treballadores, ni les famílies.

Sí, es redueix l’atur i s’incrementa la contractació, però a costa d’augmentar la precarietat laboral dels treballadors i les treballadores i la minva de drets socials i sindicals que tants anys i esforços hem invertit en assolir. Per primera vegada a la història de la societat moderna, hem de parlar de treballadors i treballadores pobres. Persones que encara que treballen tenen dificultats per arribar a final de mes o no hi arriben clarament.

I a sobre, les darreres recomanacions del Fons Monetari Internacional continuen pressionant encara més els treballadors i treballadores, demanant més control a les persones en situació d’atur que cobren prestacions, moderació salarial, revisió de la despesa en sanitat i educació, incrementar els tipus reduïts d’IVA. En definitiva: més retallades i més sacrifici a costa de les persones treballadores i dels seus drets fonamentals.

- En quina part de la població es pot dir que a Catalunya existeix un autèntic risc d’exclusió social?

- Amb la crisi han emergit grups de població amb risc d’exclusió social més enllà dels grups que tradicionalment es definien dins d’aquest col·lectiu (dones, majors de 45 anys, persones immigrades i joves).

Ara parlem de persones en situació d’atur de llarga durada o molt llarga durada (més de 24 mesos sense feina) que ja han esgotat la seva prestació per desocupació, persones que provenen de sectors en declivi i sense qualificació professional.

Però en l’actualitat, la població en risc d’exclusió social ja no és només aquella que no té ocupació, sinó que cada vegada ens trobem amb més pobresa laboral, és a dir, persones que tenen feina però que aquesta no és suficient per a sobreviure.


Sobre l'autor

Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya.