“L’estructura burocràtica de les administracions penalitza el treball per projectes”


15/02/2017 | Cristina Costa, directora de Relacions Universitat-empresa en Fundació Universitat de Lleida

La R+D+I a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani és un dels apartats temàtics de la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

Manuel Jordan

– En quins àmbits és competitiva la recerca de la universitat catalana?

A Catalunya hi ha un ecosistema de coneixement madur, que li permet situar-se a les primeres posicions en l’escena internacional. Disposa d’un teixit empresarial ric en pimes –de les quals unes 18.600 són empreses innovadores i unes 300 són ‘spin offs’– i amb una bona infraestructura creada per donar suport a la recerca. Unes 45.000 persones treballen en R+D+I a Catalunya, aproximadament l’1,50 % de la població ocupada.

Per tot això, la recerca catalana actualment és competitiva a gairebé tots els àmbits, malgrat la repercussió negativa de les retallades aplicades per la crisi. Destaquen la biotecnologia, les TIC, la fotònica, l’agronomia, la tecnologia d’aliments i la química-física.

– A quins sectors econòmics impacta majoritàriament la transferència de coneixement de la universitat a l’empresa?

Es pot dir que a tots els sectors. La cultura impulsada per la Unió Europea de participar en projectes conjunts està molt arrelada en Catalunya. Això a ajudat cada vegada més les empreses a implicar-se en projectes amb les universitats i centres de recerca.

La incidència és superior en aquells sectors que ja tenen certa experiència de participar en projectes conjunts amb la universitat de forma bilateral o formant part de consorcis i plataformes internacionals.

Malgrat tot, fa la impressió que les estructures burocràtiques de les administracions penalitzen als que treballen per projectes i no donen prou suport a les seves estructures de transferència de coneixement.

–  En quina posició es troba la recerca impulsada des de Catalunya respecte a l’Euroregió de l’Arc Mediterran?

Des de la creació del Institut Català de la Mediterrània (ICM)  al 1989 i la seva re fundació al 2002 com Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) s’ha vist incrementada la participació en projectes conjunts amb socis de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Sobretot en els àmbits de formació, TIC, agronomia y ciències socials.

L’estudi “La inversión en I+D+i en España” de EAE Business School publicat el gener 2015 indica que les comunitats que mes han invertit en I+D van ser Catalunya, País Valencià, País Basc, Madrid i Andalusia, representant el 85% de la despesa total a l’Estat espanyol. Les comunitats  amb mes intensitat d’innovació van ser el País Basc, Navarra, el País Valencià, Castella-Lleó i Catalunya amb el 1,63, 1,17, 1,04, 1,03 i 1 respectivament.

Si és fa referència al nombre d’investigadors per comunitat, les de major concentració són Madrid (28.631), Catalunya (25.503) i Andalusia (13.868), sent Catalunya  l’única que ha crescut amb un 0,1%, mentre que les altres decreixen.

Segons dades d’Eurostat de 2015, l’ocupació en activitats de ciència i tecnologia va ser a Catalunya 1891,3, Pais Valencià 1128, Balears 234,8, Llenguadoc-Rosselló 658,7. I sobre el percentatge de la població activa, les dades són: Catalunya 44,1%, Pais Valencià 38,5%, Balears 33,4% i Llenguadoc-Rosselló 45,8%.

– I respecte a Europa?

El creixement dels fons europeus captats per Catalunya els últims 10 anys ha estat  molt important, ja que Catalunya absorbeix l’augment pressupostari de la Unió Europea i multiplica la captació de fons x28. El Subíndice Altran 2013 compara la capacitat de Catalunya amb països de nivell mitjà a Europa, per damunt de la mitjana espanyola.

Segons indiquen les dades, Catalunya i Madrid ocupen la primera posició en la  participació al programa Horitzó 2020, respecte al conjunt de comunitats autònomes. I Catalunya és capdavantera als programes del Consell Europeu de Recerca respecte a l’Estat, ja que més de la meitat d’aquests consells són a Catalunya, que se situa en quarta posició si es compara amb Europa.

– Quin balanç en fa?

Sens dubte, les polítiques d’atracció de talent a Catalunya han influït en aquests bons resultats de captació de recursos competitius. Parlo dels programes de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats com ara Investigadors en Formació (FI), Beatriu de Pinós per a doctors, Ramón i Cajal y Càtedra Serra Hunter

I també les accions que han ajudat a consolidar la qualitat i excel·lència de la R+D+I, fent-la present a l’escena internacional, com ara formar part d’associacions internacionals, entre altres PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe), Consorci Internacional del Genoma del Càncer, la iniciativa de la Comissió Europea per a tecnologia emergent FET FLAGSHIPS, el KIC-IET (Knowledge and Innovation Communities de l’European Institute of Innovation and Technology: Nodes InnoEnergy i InnoHealth, pendents de l’Agrofood), entre d’altres.


Sobre l'autor

Cristina Costa, directora de Relacions Universitat-empresa de la Fundació Universitat de Lleida fins desembre de 2016. La seva carrera professional inclou les següents responsablitats:

  • Directora de l'Àrea d'Investigació i Innovació de la Universitat Politècnica de Catalunya.
  • Assessora del programa Investigació-empresa de la Direcció general de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
  • Adjunta al coordinador responsable de l'avaluaci dels projectes de transferència de tecnologia de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva del Ministeri d'Innovació, Ciència i Tecnologia.