“La inversió del govern d’Espanya al País Valencià és insuficient i discriminatòria”


01/02/2017 | Vicent Gil, secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies

Vicent Gil, secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, intervé a la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

Vicent Gil

– Quines necessitats comunes té els municipis del País Valencià pel que fa al finançament i la cooperació amb altres administracions?

Cal un nou sistema perquè la participació en els tributs de l’Estat sigui més estable, senzilla i transparent. Les entitats locals han de tenir accés a les fonts d’informació d’on s’obtenen les dades per fixar els paràmetres i coeficients que són d’aplicació. En altre cas, ens trobem que l’opacitat condueix a la inseguretat. Necessitem incorporar mecanismes que permetin el control per l’administració local de l’execució efectiva de la participació.

També cal incorporar la capacitat normativa de les entitats locals perquè puguin adequar els seus ingressos a les seves necessitats, les seves despeses. Amb la legislació actual, el marge normatiu de les entitats locals és pràcticament inexistent. En aquests moments els ajuntaments estan sobre tutelats pel Ministeri d’Hisenda, amb la tendència a regular la gestió local a través de criteris i notes informatives que en cap cas tenen rang normatiu.

És necessària la participació de l’administració local en els òrgans centrals i autonòmics, en què s’adopten decisions sobre la gestió i activitat de les entitats locals, per exemple, la participació en el Consell de Política Fiscal i Financera. És molt important la participació de les entitats locals en els òrgans de decisió estatals, han de tenir representació totes les demarcacions territorials. La restricció del nombre de representats per l’administració local, comporta, en massa ocasions, a no cobrir igual la diferent tipologia municipal, creant una fractura que pot arribar a marginar la realitat econòmica de la municipalitat d’algunes Comunitats Autònomes.

Cal també reduir les limitacions del sostre de la despesa, amb la finalitat de disposar de major facilitat per impulsar l’activitat econòmica i el treball. Per això, el càlcul del sostre de despesa ha de modificar-se adequant-lo a la realitat municipal. No es pot encarar la reforma del finançament autonòmic sense la reforma del finançament municipal. És imprescindible que la reforma del sistema de les administracions sigui en paral·lel.

En definitiva, s’han de complir els principis constitucionals d’autonomia local i suficiència financera de les entitats locals, s’ha de desenvolupar un model de participació de les entitats locals en els tributs de les comunitats autònomes, i calen mecanismes de coordinació entre el finançament autonòmic i local.

– És satisfactòria la interlocució amb el govern central a aquests efectes?

 No. Absolutament no. El govern central governa sense tenir en compte l’autonomia local, d’esquenes als ajuntaments, com si fóssim una administració inferior, subordinada, i no ens reconeix com una de les tres administracions que reconeix la nostra Constitució.

A més, no pot tractar per igual realitats diverses, no és la mateixa problemàtica la dels municipis d’Extremadura, per exemple, que els municipis del País Valencià i, malgrat tot, des de Madrid no accepten la singularitat regional en la representació de les Comissions Institucionals.

La desatenció des del govern central ha arribat a extrems que vulnera els principis bàsics d’un Estat de Dret. Després de publicar la Llei al BOE, es remeten a criteris d’interpretació: el govern interpreta les seves pròpies lleis locals.

El govern d’Espanya menysprea el País Valencià, en els pressupostos de la Generalitat Valenciana i en les inversions territorials, insuficients i discriminatòries respecte de qualsevol altre territori nacional. Projectes que resulten bàsics pel desenvolupament econòmic i futur dels municipis de la Comunitat Valenciana, s’allarguen, impedint que aquesta Comunitat sigui clau econòmicament i social: el Corredor Mediterrani, ports, transport públic i d’altres projectes estratègics pateixen any rere any la desatenció i menyspreu del govern central.

– Quin és l’escenari ideal pel que fa el finançament dels municipis al País Valencià?

Seria una nova llei d’hisendes de les entitats locals, una llei d’hisendes locals de la Generalitat Valenciana, una vinculació del finançament local a l’autonòmic i una major capacitat d’ordenació fiscal pels Ajuntaments.

– Des del País Valencià, es pren com a referència algun país pel que fa a finançament municipal?

 Els sistemes d’administració local europeus no convergeixen. Es distingeixen sobretot en relació a les formes de regionalització i del paper del nivell intermedi dels governs locals. Existeix encara una oposició entre els països amb grans unitats i els països amb municipis petits.

Els sistemes de finançament estan marcats profundament per l’estructura del sistema fiscal nacional, segons el qual el finançament dels governs locals està dominat per les transferències o els impostos compartits, o al contrari, per la pròpia fiscalitat, en funció dels països.

Hi ha tendència a reduir la distància que separava anteriorment els països europeus, és a dir, de forma esquemàtica, l’Europa del Nord i l’Europa del Sud. Les diferències no impedeixen ni la cooperació ni els intercanvis d’experiències entre ells.


Sobre l'autor

Vicent Gil, secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.