“La base de la ciutadania és habitatge, espai públic i accés a l’ocupació”


22/12/2015 | Jordi Borja, doctor geògraf-urbanista i professor emèrit de la Universitat Oberta de Catalunya

Jordi Borja– Quins són els reptes a l’hora de planificar la ciutat donada la concentració de població que s’hi produeix?

Catalunya és un sistema de ciutats (és una de les seves característiques). Barcelona és també una ciutat de ciutats: és una ciutat metropolitana amb vocació poli-cèntrica.

Però Catalunya no solament té una estructura cap endins, també té uns eixos que la connecten amb l’exterior. Probablement, l’eix més important de cara al present i al futur és el Mediterrani, des d’Andalusia oriental i el País Valencià cap al sud de França i connexió l’eix Rhône-Rhin, nord d’Itàlia i Europa central. A Catalunya i al País Valencià els cal la màxima integració en l’economia europea.

El nostre problema no és la concentració de població, sinó el seu envelliment. Ens convé rebre immigració de tota mena, principalment jove. I no apostar només pel turisme i les feines poc qualificades. Ara bé, el creixement demogràfic ha d’anar complementat per la diversitat de centralitats. I per evitar l’especulació urbanística i la segregació social, cal una política activa de fiscalitat sobre el sòl i un planejament urbanístic que redueixi a mínims el cost del sòl i faciliti la concentració i la barreja de la població en àrees ja urbanitzades i amb centralitats reals o potencials.

– Com es viu aquesta situació a les poblacions rurals?

Les poblacions rurals són gairebé inexistents. Vivim en àmbits altament urbanitzats. Els pobles petits (la meitat dels municipis catalans no arriben als 1.000 habitants) tenen a prop una ciutat gran o mitjana. Les formes de vida no discriminen, la distinció és entre centres urbans i perifèries sense ciutat o poble. És important mantenir nuclis relativament petits, no només per l’activitat agrícola, també per la cura del medi ambient.

– Quins són els aspectes de qualitat de vida més afectats? Mobilitat, aglomeració, seguretat, etc.

La base de la ciutadania és habitatge, espai públic i accés a la centralitat i a l’ocupació. El problema a solucionar és la mobilitat, que actualment és un factor de degradació de la vida urbana. La mobilitat actual i la importància adquirida per l’automòbil i les autopistes generen uns alts costos ambientals i socials: malbaratament de recursos no renovables, contaminació atmosfèrica, escalfament del planeta, temps i diners que redueixen la qualitat de vida de la majoria de  la ciutadania, exclusió social i injustícia espacial per a importants sector de la població, etc.

La ciutat compacta, la barreja social, el policentrisme, l’habitatge digne per a tots i la qualitat de l’espai públic són les virtuts indispensables de la vida urbana.

Fotografia: Carme Secanella


Sobre l'autor

Jordi Borja és doctor geògraf-urbanista, amb estudis previs de Dret i Sociologia. És professor emèrit de la Universitat Oberta de Catalunya. Va ser membre del govern municipal de Barcelona entre 1883 i 1995. Presideix l’Observatori de Drets econòmics, socials i culturals (DESC) i és director de l’Urban Technology Consulting. Així mateix, és col·laborador habitual dels diaris La Vanguardia, El País, Público i Diario.es/Catalunya plural. Els seus llibres més recents són: "Llums i ombres de l’urbanisme de Barcelona" (Edicions 62, 2010), "Ciudades, una ecuación imposible" (coeditor i coautor, Icària 2012), "Cartes de lluny i de prop" (L’Avenç 2013) i "Revolución urbanas y derechos ciudadanos" (Alianza Editorial 2013).