“La indústria tèxtil valenciana està realitzant una transformació sense precedents”


12/07/2017 | León Grau, president de l’Associació d’Empresaris del Tèxtil de la Comunitat Valenciana (ATEVAL)

– Quina és la tendència del sector tèxtil en el context actual de recuperació econòmica?

La indústria tèxtil valenciana està incrementant el nivell de les seues exportacions en els últims cinc anys i ha consolidat la seua recuperació, aconseguint ja volums d’exportacions a nivell pre crisi, augmentant en 2016 les seues vendes a l’exterior un 6,1% respecte de l’any anterior, arribant a facturar 857 milions d’euros, i afermant-se també en el mercat nacional gràcies a la recuperació del consum a nivell intern, davant la consolidació de l’incipient creixement econòmic de l’últim any que encara es manté. Aquesta circumstància està facilitant al sector tèxtil valencià afrontar el futur amb decisió i un major optimisme.

El tèxtil valencià, format actualment per 1.379 empreses i 22.780 treballadors, manté una xifra de negocis pròxima als 2.000 milions d’euros. És un sector molt dinàmic que exporta al voltant d’un 60% dels seus productes finals a més de 90 països de tot el món en les seues diferents àrees geogràfiques d’influència. El 2016 es va produir una recuperació molt important de les exportacions en les peces de tèxtil-llar, confecció i gènere de punt, catifes i recobriments, peces de confecció, teixits i articles d’ús tècnic.

 – Quines accions duu a terme l’Associació per millorar la competitivitat del sector?

Recolzem i impulsem aquest esforç empresarial en la seua acció comercial, especialment des de l’àrea d’innovació mitjançant la cerca d’ajudes financeres per a les empreses, a través de l’IVACE, la Direcció general d’Indústria, el CDTI i l’obtenció també d’estalvis fiscals per les apostes de les empreses per la R+D i la innovació, així com el suport a la promoció de comerç internacional, a través de plans sectorials a favor de les PIMEs tèxtils, amb el suport de les ajudes de l’IVACE Internacional i de l’ICEX que amb les seues diferents accions de suport col·lectiu, així com per les pròpies iniciatives individuals són recolzades per a potenciar i consolidar l’exportació dels nostres productes tèxtils.

L’any 2017 s’han efectuat multitud d’accions destinades a recolzar la internacionalització del sector i reforçar la presència de les nostres empreses en diferents àrees comercials, mitjançant la participació de les empreses en les fires internacionals i en missions comercials en l’exterior.

L’any 2016 s’ha consolidat la Fira ‘Home Textiles Premium’ (HTP) a Madrid amb la participació de 71 empreses de tèxtil-llar, a la qual van acudir 1850 visitants professionals nacionals i internacionals. En el mateix certamen s’organitzaren també enguany missions internacionals de compradors i de prescriptores internacionals procedents de països de diferents llocs de procedència d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. Per a 2017 s’espera ampliar a Madrid la Fira HTP, amb un aforament superior d’espai i la participació d’un major nombre d’expositors que en edicions anteriors.

 – Cap on s’ha d’orientar el tèxtil per garantir que és innovador?

La UE reconeix que les claus per a la recuperació econòmica d’Europa són la competitivitat, la innovació i l’emprenedoria i que la seva prosperitat econòmica, a llarg termini, dependrà de la solidesa de la seua base industrial.

Després de molts anys de reestructuració, el tèxtil valencià ha evolucionat i ha reorientat les seues activitats, transformant el seu model de negoci, l’estructura comercial, la diversificació de productes, els canvis de les matèries primeres i processos de producció, els articles finals a comercialitzar, i l’optimització de la distribució i la logística com a aspectes determinants.

Per al tèxtil valencià és clau utilitzar la tecnologia com a recurs estratègic, el reforç de la imatge de producte, la reorientació cap als tèxtils tècnics, la distribució especialitzada i la internacionalització.

La indústria 4.0 és una oportunitat per començar revertir la deslocalització en el tèxtil, aprofitant una sèrie de tecnologies emergents per adaptar el teixit industrial a l’era d’internet, a la hiperconectivitat vinculant-se a les tecnologies de la informació a través de l’analítica de dades, la internet de les coses o el funcionament en el núvol, a més d’entroncar amb la robòtica.

L’estampació digital, el làser, el plasma, la interconnexió de tots els sistemes d’enginyeria o la fabricació 3D additiva són exemples d’aplicacions revolucionàries que comencen a funcionar en el tèxtil valència.

 – La necessitat de competitivitat i innovació són eixos de la formació. Cap on s’orienta?

La indústria tèxtil està realitzant una transformació sense precedents invertint, modernitzant-se, innovant, internacionalitzant-se generant ocupació estable, qualificat i de qualitat, impulsant l’economia del coneixement a través de la formació dels treballadors.

La UE aspira al fet que la indústria i les empreses europees siguin més competitives i a promoure la creació d’ocupació i el creixement econòmic, creant un entorn propici a l’activitat empresarial, en particular per a les xicotetes empreses i la indústria manufacturera. Per a açò és necessari incidir en la formació dels nostres recursos humans: d’alt valor, digital, tecnològica i innovadora.

Amb els avanços tecnològics hi haurà canvis en els perfils de llocs de treball més repetitius i seran substituïts per uns altres amb major valor afegit que no puguen realitzar els robots, per la qual cosa la inversió en formació, en innovació, solució de problemes, serà fonamental per garantir que les habilitats dels recursos humans s’ajusten a les necessitats de la nostra indústria.

– Implica fomentar la formació professional, és així?

És estratègic avançar en un sistema altament flexible, que pugi atendre amb rapidesa l’evolució de la demanda de competències, fomentar l’experiència empresarial durant el període formatiu, promocionar l’aprenentatge en el treball en totes les seues formes, especialment en la formació d’aprenents, actualitzar de forma permanent les competències clau en els plans d’estudi, tant per a la formació professional bàsica com per a la contínua, així com en els certificats de professionalitat.

Cal dissenyar una estratègia on siga prioritària la inversió en innovació, desenvolupament i formació contínua, per encarar l’escletxa digital i situar a la nostra indústria a l’altura d’altres països i facilitar l’execució de la FP dual. S’han d’aplicar plans eficaços que la facin possible, especialment tenint en compte les característiques de les pimes.


Sobre l'autor

León Grau, president de l’Associació d’Empresaris de la Comunitat Valenciana (ATEVAL)