“La manca de finançament estatal i l’espoli fiscal a les Balears juguen un paper important en la reversió de drets socials i sindicals”


22/02/2017 | Miquel Gelabert, secretari general de l’STEI Intersindical

Miquel Gelabert intervé a la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

Miquel Gelabert

– Quina és la situació del mercat de l’ocupació a les Balears?

– Amb les dades de l’Observatori del treball de les Illes Balears del mes de gener de 2017, podem extreure diverses conclusions.

La xifra mitjana d’afiliats a la Seguretat Social el mes de gener és de 392.067 persones. Un 21,34% d’aquestes són del règim d’autònom, una xifra 4 punts per sobre del percentatge de l’Estat espanyol. Aquesta afiliació suposa un descens de 3.761 afiliacions, respecte al mes de desembre de 2016. En aquesta estadística no hi compten els empleats públics que van pel règim de classes passives.

Al mes de gener s’han registrat 30.645 nous contractes, 5.960 més que fa un any  i 3.785 contractes més que els del mes de desembre passat. Menorca és l’única illa on disminueix la contractació i el sector amb més contractes és serveis (22.758).

Un 14,8% dels nous contractes del més de gener són de caràcter indefinit (4.522 dels 30.645 totals). Els contractes temporals són, per tant, 26.123. Desconeixem, però, si els contractes indefinits ho són a temps complet o parcial.

Els aturats del mes de gener són 66.716 persones, xifra que representa un descens de 8.257 persones respecte del mes de gener de 2016. Formentera és l’illa on més cau l’atur (-17,9%). Respecte al mes anterior, l’atur presenta un descens de 192 persones.

Per col·lectius, i respecte a desembre, l’atur a les Balears baixa entre els homes un 3,7%, entre els menors de 25 anys un 0,3% i entre els majors de 25 anys baixa un 0,3%. En canvi, puja entre les dones un 2,7%.

Per sectors, on cau més l’atur és a la construcció (-9,2%), probablement degut a l’efecte reformes que es fan a l’hivern. També cau a l’hostaleria un 3,4%. En canvi, puja al comerç un 3,1%.

– Quines accions polítiques s’haurien d’emprendre per estabilitzar-lo i garantir la durabilitat de l’ocupació?

– L’efecte crida de l’escat immobiliari de fa més de 10 anys encara té els seus efectes a les Illes. Hi ha més demanda que oferta de treball, la qual cosa fa  que l’oferta sigui de baixa qualitat. Tots els territoris han de tenir un sostre d’ocupació en funció d’una activitat econòmica sostenible des de tots els punts de vista. A les Illes aquest sostre s’ha superat i cal treballar cap a la diversificació econòmica, sobretot al sector primari, industrial i de recerca i innovació. També calen polítiques de formació de les persones aturades perquè cal que l’ocupació sigui de qualitat i millor remunerada.

També s’ha de seguir amb les inspeccions de treball i potenciar-les, ja que descobreixen frau laboral, que també és un frau social.

– Els drets socials i sindicals s’han revertit?

– Cal tenir present el que són competències estatals i autonòmiques. A les autonòmiques s’estan revertint lentament els drets socials i sindicals. Aquí també hi juga un paper important la manca de finançament de l’Estat espanyol cap a les Illes Balears i l’espoli fiscal que patim.

A l’àmbit estatal, la reforma laboral segueix vigent i segueix maltractant la classe treballadora i els sindicats. Altres lleis vigents que també fan mal és la LOMCE a l’àmbit educatiu i la Llei mordassa a l’àmbit social.

– En quina part de la població es pot dir que a les Balears existeix un autèntic risc d’exclusió social?

– Segons l’Informe de l’estat de la pobresa a les Illes Balears d’octubre de 2016, gairebé 300.000 persones viuen en risc de pobresa i/o exclusió social (un 26,3% de la població). D’aquestes, quasi 115.000 persones viuen en situació de pobresa extrema: sobreviuen amb menys de 332€ al mes.

El 8,4% de la població menor de 60 anys resident a les Baleares (74.000) viu en llars amb baixa intensitat de treball. No en va, avui en dia s’ha generalitzat la categoria laboral de treballador pobre, que defineix totes aquelles persones que disposen d’una ocupació precària, temporal i insegura. Per tant, es constata un augment de la desigualtat social entre rics i pobres a la nostra societat.

Amb la crisi, l’exclusió social s’ha generalitzat més i s’ha escampat en capes de la població que abans no eren excloses. Però sobretot, la població immigrant de les Illes és la que està més sotmesa a l’exclusió social.


Sobre l'autor

Miquel Gelabert Genovart, secretari general de l’STEI Intersindical.