“La política euroregional de mobilitat és un dels reptes pendents d’impulsar”


09/06/2017 | Maria Badia, secretària d'Afers Exteriors i de la UE de la conselleria d'Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya

– Quin és el rol estratègic de Catalunya en la seva participació en projectes com el de l’Euroregió, a banda d’altres plataformes territorials de l’Arc Mediterrani?

La vocació europea i mediterrània de Catalunya és transversal en la societat catalana i sostinguda pel Govern durant els darrers 30 anys. La Generalitat de Catalunya participa en una multitud d’iniciatives, xarxes i organismes, tant generalistes com sectorials, que promouen aquestes dimensions. Es tracta de posar en comú prioritats i proposar solucions concertades per defensar els interessos dels territoris mancomunadament.

El govern de Catalunya impulsa la definició d’una estratègia mediterrània des de la convicció que, com a capital mediterrània, Catalunya i Barcelona són un pol de referència i atracció en aquesta àrea. Així, contribueix a avançar en aquest objectiu la participació activa en organitzacions com ara la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes (CRPM), on des de la seva Comissió Intermediterrània es debaten i consensuen les posicions en relació a les polítiques de cohesió de la Unió Europea, la política marítima o la d’accessibilitat, entre d’altres. Igualment, la Generalitat de Catalunya i altres institucions catalanes han contribuït a la instal·lació a Barcelona i posterior desenvolupament de la seu de la Unió per la Mediterrània.

A la frontera pirinenca, la Generalitat participa en la Comunitat de Treball dels Pirineus, que des del 2007 és l’autoritat de gestió del programa de cooperació transfronterera Interreg cofinançat per la Comissió Europea. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una baula més, que permet impulsar la cooperació de proximitat a fi de guanyar en escala i pesar més en les decisions i els projectes europeus.

– Quins sectors haurien de formar part d’una política euroregional per a Catalunya?

La vocació de l’autogovern de Catalunya s’estén a tot allò que interessa el territori i la ciutadania de Catalunya. Així, potencialment qualsevol sector pot formar part de la política euroregional catalana. Tanmateix, les institucions amb les que la Generalitat col·labora, en particular les regions franceses, tenen competències limitades, a les que cal adaptar-se. Per això, fins ara s’ha posat èmfasi en els temes culturals i els ambientals. També s’ha treballat en facilitar els intercanvis en l’àmbit universitari així com l’impuls a l’emprenedoria en àmbits capdavanters. A tall d’exemple, un dels projectes comporta la creació d’una plataforma d’eines de finançament, formació i participació d’inversors de fora de l’espai euroregional als fòrums d’inversió de ‘start-ups’ que tenen lloc a Tolosa de Llenguadoc i Barcelona.

D’altra banda, la dimensió euroregional de la política de mobilitat és un dels reptes pendents d’impulsar, ara que es disposa d’una infraestructura potent com és la línia ferroviària d’alta velocitat entre Perpinyà i Barcelona, encara no prou aprofitada. La interconnexió de les grans infraestructures nodals de l’espai euroregional, com són els ports, els aeroports i els centres logístics, articulats pel Corredor del Mediterrani, hauria de permetre un pas endavant en la consolidació d’aquest espai com un dels majors focus europeus d’atracció de talent i d’activitat econòmica.


Sobre l'autor

Maria Badia, secretària d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparènciacia de la Generalitat de Catalunya.