“Menorca ha suportat les dificultats del sector del calçat gràcies a un pacte entre empresa i treballador”


25/10/2017 | Catalina Hernández, secretària Associació de Fabricants de Calçat de Menorca

– Quin moment viu la indústria del calçat a les Balears?

Després de 10 anys de baixades del consum i d’escassa recuperació, ens seguim barallant amb la insularitat, que ens crea un augment de costos (sobretot a Menorca) d’aproximadament un 7% sobre el preu de venda del producte respecte als nostres competidors. Això és degut als sobrecostos que representa el transport al produir en una illa, a més, a Menorca s’hauria de considerar doble insularitat.

Per la resta, seguim presentant productes diferenciats i de major qualitat i disseny, per poder competir donant un plus, així com minorar l’efecte del major preu.

La indústria del calçat a Balears ha patit molt aquesta última dècada, sobretot a l’illa de Mallorca. A Menorca –gràcies a una conjuntura pactada entre empreses i treballadors– s’ha suportat millor la situació. Encara que hi ha hagut baixes significatives entre les empreses i s’ha patit un fort descens a les vendes (el mateix que en totes les regions productives), hem aconseguit mantenir quasi la totalitat de la plantilla d’operaris productius, la qual cosa ens fa encarar el futur amb optimisme.

– Quins són els principals destins de les exportacions del calçat produït a les Balears?

 Actualment es ven fora de l’Estat espanyol al voltant del 70% del calçat produït a les nostres illes. Principalment, el nostre mercat exportador és l’Europa de la CEE que acapara al voltant del 60% de la venda exterior. La resta de països es reparteix pels cinc continents: últimament destaca prou Àsia, però segueixen sent forts Estats Units, Mèxic, Països Àrabs i Oceania. Des de Balears s’exporta a més de 60 països.

– Es pot parlar de referents de la indústria del calçat?  

 Tradicionalment el país referent és Itàlia. Ho és pel potencial creatiu, desenvolupament de producte, teixit productiu i logístic. Unes característiques que actualment l’Estat espanyol posseeix quasi al mateix nivell: el ‘Made in Spain’ és un producte reconegut internacionalment i podem competir gairebé d’igual a igual amb productes italians similars.

– Cap on evoluciona la innovació en el disseny de sabateria?

Sense abandonar el tradicional de la indústria i les seues característiques, una vegada establertes unes bases de qualitat, disseny i materials, la innovació s’orienta a la disminució de costos i revisió de sistemes de fabricació que facin més efectiva la productivitat, per tal de ser competitius enfront a productes de països amb menors costos salarials, diferents situacions laborals i major producció.

– El País Valencià és un referent en producció de calçat, com ho són les Balears. Es potencien sinèrgies i es comparteixen bones pràctiques?

A l’Estat espanyol des de fa uns lustres totes les regions productives i les seues respectives associacions estan integrades a la Federació d’Indústries del Calçat Espanyol que serveix, entre altres coses, com a interlocutor del sector i motor en la seua internacionalització. Un dels seus principals èxits és la cohesió entre els seus integrants, el que ens porta a emprendre moltes accions conjuntes entre regions, empreses, tipus de productes, etc. Per tant, normalment es manté contacte i en moltes ocasions intercanvis d’experiències, activitats, problemàtiques i també solucions, de vegades de les associacions, a través dels instituts tecnològics o bé directament entre les empreses.


Sobre l'autor

Catalina Hernández, secretària de l’Associació de Fabricants de Calçat de Menorca.