“Necessitem urgentment un pacte polític per a la ciència i la innovació”


15/02/2017 | Manuel Jordan, president de la Xarxa d'Universtitats Valecianes per al foment de la R+D+I

La R+D+I a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani és un dels apartats temàtics de la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

Manuel Jordan

- En quins àmbits és competitiva la recerca de la universitat de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani?

Les regions pertanyents a aquesta Euroregió concentren més del 35% de les publicacions científiques universitàries de l’Estat espanyol, segons l’Informe CYD de les universitats espanyoles. El sistema universitari manté una alta i consolidada capacitat de formació de nous investigadors reconeguts per contracte. Per exemple, en les universitats valencianes comptem amb més de 60 programes de Doctorat amb menció d’excel·lència i 16 amb convenis de tutela internacional. Atenem al voltant de 2.000 joves investigadors en formació. Cinc investigadors valencians estan en el rànquing mundial de l’Highly Cited Researchers i 9 dels nostres investigadors formen part de l’European Research Council.

Cada l’any es publiquen uns 7.000 articles en revistes indexades al Web of knowledge (WOK). Comptem també amb infraestructures i instal·lacions científiques d’excel·lència. El País Valencià compta amb 3 centres Severo Ochoa en els àmbits de la tecnologia química, la física corpuscular o les neurociències. A més comptem amb una unitat Maria de Maetzu en l’àmbit de la ciència molecular. Segons el rànquing I-UGR del període 2009-2013, les universitats de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani dominen el primer decil en els àmbits relacionats amb la biologia, la biomedicina, la química, l’arquitectura, l’economia i la tecnologia d’aliments, entre d’altres.

- Què necessita per impulsar la seva competitivitat?

El sistema d’R+D presenta rigideses i està molt burocratitzat. A això cal afegir-hi les anades i vingudes de la política científica de les administracions. Sense oblidar la baixa connexió social de la recerca i la innovació. Necessitem urgentment un pacte polític per a la ciència i la innovació que afavoreixi l’estabilitat i la planificació a llarg termini, polítiques que afavoreixin la mobilitat dels investigadors i flexibilitat per contractar recursos humans, incorporar als joves investigadors brillants, independentment de la seva nacionalitat, a les plantilles de les universitats i centres de recerca mitjançant convocatòries obertes.

Per posar un exemple, el 97% del personal investigador del sistema universitari del País Valencià és d’origen espanyol. Hem de convertir-nos en un focus d’atracció de talent per poder ser més competitius. Un altre exemple, és la manca d’internacionalització de la recerca competitiva, només un 15% dels fons obtinguts per finançar l’activitat investigadora del nostre sistema universitari procedeix de programes internacionals. Amb la crisi econòmica el sistema universitari espanyol i d’altres països de l’Arc Mediterrani ha patit molt: el descens progressiu en la captació de fons ha provocat la interrupció de moltes línies d’investigació obertes. En resum, necessitem recursos econòmics, millorar la governança i capacitat d’atracció de talent.

- ¿Es pot parlar d’una autèntica transferència de coneixement?

La transferència tecnològica és la nostra assignatura pendent: no som competitius si ens comparem amb altres països europeus i, fins i tot, asiàtics. Només la tercera part de les empreses que contracten amb el nostre sistema d’R+D+I pertanyen al País Valencià, un percentatge que disminueix any rere any a favor de les empreses estrangeres. Ara bé, malgrat que encara sigui de manera incipient i no estigui exempt de dificultats administratives, el sistema contribueix directament a generar ocupació i riquesa mitjançant la creació d’empreses derivades de la recerca universitària.

Al País Valencià comptem amb 5 parcs científics que acullen unes 250 empreses en diferents sectors que treballen en un ambient de sinergies amb l’entorn universitari. Cal disposar de múltiples eines de suport, com ara mentorització, accés a finançament i accés a instal·lacions, que en la majoria dels casos encara no funcionen a ple rendiment. Confiem que la posada en marxa de l’Agència Valenciana de la Innovació sigui un element catalitzador que ens ajudi a escalar llocs a nivell internacional en transferència tecnològica.


Sobre l'autor

Manuel Jordan, vicerector de recerca de la Universidad Miguel Herández i actual president de la Xarxa d'Universtitats Valecianes per al foment de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (RUVID).