“No volem més reunions diplomàtiques, sinó sessions de treball”


01/03/2017 | Maria José Salvador, consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana

Maria José Salvador intervé a la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

Josep Rull

– La Generalitat Valenciana ha fet front comú amb 4 administracions per fer el Corredor Mediterrani una realitat. 

– Sí, és una novetat de la setmana passada. Suposa la creació de l’estació intermodal en Font de Sant Lluís, a València. Aquest projecte és prioritari per a nosaltres i comptem amb el recolzament del Port de València, de l’Ajuntament de València i dels empresaris. És pràcticament l’únic projecte del Corredor Mediterrani en el qual tenim alguna competència i per això, quan hem tingut un nou govern central, ens hem posat a treballar amb ADIF i el Ministeri. Per a nosaltres el Corredor Mediterrani sí és una prioritat i això es nota cada dia.

– La reivindicació del Corredor Mediterrani s’ha fet des d’instàncies polítiques fins a grups de pressió empresarials. Quines són les properes passes, tant de la negociació com de l’acció política?

En aquest moment tenim prou fronts oberts i estem en un moment clau. Els pressupostos generals de l’Estat han de presentar-se i ací es veurà si de veritat és una prioritat per al govern o pensa, com diu el ministre de Justícia, que “lo hemos exagerado”. Per altra part el Ministeri té l’ordre directa del Congrés de fer pública una programació de les obres i actuacions i no anem a deixar que passen les setmanes sense resposta. A més tenim pendent una reunió de treball amb el ministre i amb el nou coordinador. No volem més reunions diplomàtiques, sinó sessions de treball on es porten els temes i se solucionen donant informació, dades, xifres, etc.

Per altra banda no deixem de recolzar la societat civil i als empresaris, en aquest cas amb la propera cimera a Múrcia, i també amb una nova reunió del Fòrum Valencià pel Corredor Mediterrani.

– Quines són les polítiques que es podrien emprendre en infraestructures i mobilitat de forma alineada a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani?

– Hi ha dos temes fonamentals que ara mateix estan damunt la taula en tota la regió mediterrània: el Corredor Mediterrani ferroviari i l’alliberament de l’AP-7. Són temes clau per als serveis a les persones i a les empreses. No oblidem que la infraestructura és només la ferramenta per millorar el benestar de les persones i la competitivitat de les empreses. Competitivitat clau per al seu enfortiment, amb el que això suposa per a la creació de llocs de treball i de riquesa, de benestar per als ciutadans també. Les dues infraestructures porten un retard d’uns 15 o 20 anys, època en la qual s’hauria d’haver alliberat l’autopista i haver continuat amb la millora ferroviària que es va començar amb l’Euromed que, per cert, anava més ràpid en 1998 que hui en dia.

– Què fa que siguin dues infraestructures crítiques?

Necessitem ja estar en igualtat amb altres territoris i que ens puguem comunicar amb uns serveis i una qualitat acceptables. Cal parar especial atenció als serveis, perquè sense ells de res servirà la infraestructura. És fonamental la vertebració de les ciutats i les seues àrees i tenir planificat l’endemà de la finalització perquè es puga viatjar en temps raonable entre València, Alacant, Barcelona, Tarragona, Castelló i també Múrcia, Lleida, Girona o Saragossa.

D’altra banda, l’alliberament de l’AP-7 necessita un pla de nous enllaços que permeta per una part una millor connexió amb algunes comarques –com les Marines o el Baix Maestrat– a més d’alliberar als ciutadans de ciutats mitjanes del pas de tràfic com Altea, Oliva o Benicàssim.

– Es pot parlar avui de resultats visibles amb impacte en la ciutadania a mitjà termini?

Clar que es podria, però tornem al punt de partida. Amb voluntat política d’acabar les obres que estan a mitges en el corredor mediterrani, on tenim 320 kilòmetres amb obres i algunes des de fa 14 anys, com ara Vandellòs. Si aquestes obres foren una prioritat pel govern central, estarien acabades en un any sense problemes. Això podria suposar que el viatge entre València i Alacant o Elx es podriea fer en menys d’una hora. Que hi haguera un tren d’unes tres hores entre València i Castelló amb Saragossa, o que València i Barcelona estigueren a dues hores i vint minuts de distància. A més, en el cas de l’autopista, el seu alliberament no es produirà fins desembre del 2019, però sí que es podria obligar al desviament de camions amb ajudes que dóna el Ministeri en altres regions i no al País Valencià.

 


Sobre l'autor

Maria José Salvador, consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana.