“El País Valencià és un referent en tecnologia relacionada amb realitat virtual”


28/09/2017 | Joan Miquel Gelabert, director científic de Psious i professor de la Universitat de les Illes Balears

– Quin tipus de recerca sobre realitat virtual aplicada a psicologia s’està impulsant a Psious en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears?

Des de Psious tenim en marxa un projecte de recerca vinculat a un projecte de final de grau de la Universitat de les Illes Balears. Tracta la por a la foscor en infants d’entre 8 i 15 anys i hem desenvolupat estratègies clàssiques del registre de la conducta de l’al·lot a casa seva i, paral·lelament també hem establert un protocol d’intervenció d’uns 30/40 minuts en què treballem la por mitjançant realitat virtual i els a gestionar-ho.

– Quin és l’impacte de la realitat virtual en el tractament clínic de persones? Es disposa de xifres?

La recerca i l’evidència empírica des de fa més de 20 anys sobre l’ús de la realitat virtual, la realitat augmentada i els vídeos 360 graus per avaluar i intervenir en tractaments psicoeducatius és el punt de partida del treball de Psious amb aquestes eines. El gran avantatge és l’eficiència, entesa com la dràstica reducció de temps necessari perquè un tractament faci efecte. L’èxit terapèutic no millora de manera significativa, però sí la seva eficiència que suposa reduir clarament el nombre de sessions necessàries. Com a exemple, si amb tractaments habituals una fòbia requeria entre 16 i 18 sessions d’una hora d’entrenament, amb realitat virtual i vídeos 360 graus es passa a un màxim de 5.

– En aquest àmbit de la recerca, es fomenta algun tipus de vincle en R+D+i amb el País Valencià i Catalunya?

Hem treballat conjuntament amb l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, l’àrea de radiologia de l’Hospital Clínic (tots tres de Barcelona), la Universitat de les Illes Balears i, recentment, amb l’Hospital infantil de Sant Joan de Déu, amb el que començarem en breu un estudi amb al·lots amb TDAH (Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat). En aquest cas hem previst un estudi comparat entre dos grups d’al·lots: uns prenen medicació i amb els altres hi intervindrem utilitzant tècniques de ‘mindfulness’ (meditació i relaxació profundes) amb realitat virtual.

Al País Valencià les noves tecnologies relacionades amb la realitat virtual estan molt desenvolupades i des de la Universitat de València i des de la Jaume I de Castelló es fa transferència de coneixement a l’àmbit clínic privat. El grup de recerca que lidera la professora Cristina Botella a la Universitat de València té un gran impacte a abast internacional amb universitats europees, sobretot.

– Quins vincles manteniu amb centres i universitats de la resta de l’Estat espanyol o internacional?

Des de Psious hem col·laborat amb la Universitat de Saragossa, tractant un tema de rendiment dels estudiants universitaris mitjançant realitat virtual i ‘mindfulness’. I també hem pres part en estudis vinculats amb la por a parlar en públic.

Així mateix, hem col·laborat amb la Universitat de Stanford i ara tenim en marxa un estudi clínic comparat de teràpia i realitat virtual amb la Universitat de Califòrnia (UCLA). Alhora, hem desenvolupat accions i projectes concrets amb Gran Bretanya i amb Itàlia, si bé no puc explicar detalls dels projectes concrets.

 

 

 

 

 

Sobre l'autor

Joan Miquel Gelabert, professor associat de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears i director científic de l'empresa Psious.