A la taula rodona de cloenda de la jornada de la jornada Turisme i sostenibilitat de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani celebrada a final de novembre a Palma hi van intervenir Joan Torrella, director general de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona; Ramon Marrades, sotsdirector del Consorci Marina València i Antoni Sansó, recent director general de Turisme del govern de les Illes Balears. Els tres ponents van coincidir en que no es poden atribuir al turisme els problemes de convivència i sostenibilitat de la ciutat, si bé és un element més que hi contribueix.

Joan Torrella va insistir en que l’espai urbà d’una ciutat com Barcelona “no pot ser constituït sense el turisme” i, per tatn, “no és pot comprendre la gestió de l’espai públic sense tenir en compte que rebem visitants”.

Per la seva banda, Ramon Marrades va insistir en la idea que el turisme “és una derivada, perquè genera problemes en l’ús de l’espai públic i amplifica l’incivisme i els usos especulatius de l’habitatge que ja fan els habitants locals”. Marrades va afirmar que “el turista urbà és una paradoxa perquè es disfressa de ciutadà, fins al punt d’expulsar a l’habitant local”.

El recent director general de turisme del govern Balear, Antoni Sansó, va remarcar que a les illes balears “avui el lloguer turístic suposa un esclat imparable i a la ciutat de Palma s’ha desbordat”. I va reconèixer que actualment “és una realitat que tota l’illa és turística i, en el cas de Mallorca, tots els municipis tenen places turístiques reglades”.

Pel que fa a si existeix una bombolla vinculada a l’habitatge turístic, Antoni Sansó va admetre que “malauradament, a Mallorca no podem prescindir del model econòmic que funciona des de fa 40 anys”. I va xifrar en 300.000 places regulades i 90.000 places a habitatges d’ús residencial”, un esclat que s’ha produït els darrers 4 anys i que la nova llei ha obert més, d’acord amb la petició que va fer el Parlament balear. El nou director general de turisme va admetre que la nova legislació que entra en vigor l’1 agost de 2018, més el paper de les institucions han d’afavorir que la situació “no se’ns desbordi”.

En el cas de Barcelona, Joan Torrella va deixar clar que l’escalt de l’habitatge turístic i, en especial, el que és il·legal és un autèntic problema i és percebut com a tal per la població local. Una realitat que encara no ha arribat a situacions tant límit a la ciutat de València, segons Ramon Marrades, que va donar les següents xifres:

• 96,6% de valencians considera que el turisme és bo.
• 84,9 % de valencians creu que augmentar turisme millora l’ economia i ocupació.
• 5% de valencians no els importa que al seu edifici o barri es lloguin habitatges.

Com a cloenda, el represenant de l’ajuntament de Barcelona va atribuir la situació que viu la Ciutat Comtal pel que fa a l’habitatge vacacional a la combinació entre els vols de baix cost, el context de crisi econòmica i la facilitat de publicar ofertes a internet.

Algunes dades

El creixement imparable de l’habitatge vacacional a ciutats de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) com ara Eivissa, Barcelona o València posa de manifest el terme conegut com a turistificació. El fenòmen no només inicia la polèmica al sector de l’hostaleria sino també al lloguer convencional, ja que aquest habitatge de tipus turístic ha duplicat el seu interès. Segons Exceltur, l’activitat a les comunitats de l’Euram augmenta significativament amb un 42% a Balears, un 32,5% al País Valencià i un 17,6% a Catalunya.

Aquestes dades suposen oportunitats per a l’economia d’algunes ciutats però, d’altra banda, hi ha casos com el de la ciutat de Madrid, on el 70% de la població del centre està en risc d’expulsió per la pressió turística. Des de 2015, la recerca d’hotels ha anat disminuint mentre que l’oferta des d’habitatges particulars com ara Airbnb o Homeaway estan acaparant les reserves fetes en línia. En algunes ciutats, la plataforma Airbnb ja ha posat límits, com és el cas del centre de París.

Situació de l’oferta d’Airbnb a Barcelona. Font: Airdna

En termes d’habitants, Airdna, la plataforma que analitza totes les xifres d’Airbnb, revela que Eivissa representa un cas extrem amb un allotjament turístic per cada 30 residents, seguida de Barcelona amb un allotjament per cada 78 residents i València amb un per cada 135.