“La pobresa laboral és una realitat molt present al País Valencià, que ha crescut arran de la crisi”


04/10/2017 | David Llàcer, membre del gabinet d’economistes de CCOO País Valencià

– Quina és avui la radiografia del mercat del treball al País Valencià?

Des de principis de 2013 l’atur està reduint-se al País Valencià. Però no tot ha segut gràcies a la creació d’ocupació. De fet, prop del 20% de la reducció d’aturats es deu a la disminució del nombre de persones actives a causa de l’efecte desànim i expulsió.

Respecte a l’ocupació creada, cal recordar què és un ocupat per a l’Enquesta de Població Activa: aquella persona de 16 i més anys que, durant la setmana de referència, hagi treballat almenys una hora a canvi d’un sou en metàl·lic o en espècie. Per tant, és possible ser una persona ocupada en termes estadístics amb una ocupació per 2 hores setmanals i sense contracte. Aquesta definició mostra clarament com pot conviure una intensa precarietat, i de fet ho fa, amb ser considerat un ocupat.

L’Organització Internacional del Treball ha alertat sobre com la creació d’ocupació no suposa l’eixida de la pobresa. Més aviat al contrari: el nou model de relacions laborals, caracteritzat per intensificar la precarietat, ha fet augmentar el nombre de persones ocupades pobres. La pobresa laboral és una realitat molt present al País Valencià, que ha crescut arran de la crisi. Segons la Fundación Foessa,  gairebé el 15% de les persones ocupades a l’Estat espanyol tenen una renda per sota del llindar de pobresa.

El mercat de treball valencià té dus característiques llastimoses: un altíssim atur i una insuportable precarietat.

– Quins sectors de l’economia valenciana són motor i estan generant més ocupació?

L’economia valenciana crea ocupació en termes interanuals des de principis de 2013. Malauradament, es tracta d’un creixement moderat que, segons les previsions més optimistes, suposarà que la taxa d’atur l’any 2018 sigui del 15,5%, molt lluny encara del 8,3% de desocupació de l’any 2006. En tot cas, tan important és quanta ocupació és capaç de crear la nostra economia, com quin tipus d’ocupació. Tal vegada, el millor termòmetre del comportament laboral és l’evolució salarial. Des de l’inici de la crisi s’ha dut a terme una important devaluació salarial, sota l’argument d’augmentar la competitivitat. Però ha acabat significant un augment del benefici empresarial.

Una part important de la creació d’ocupació es concentra en l’hostaleria i comerç, sectors on les condicions laborals són molt precàries. Però també la construcció i activitats immobiliàries han incrementat de forma sensible la seua ocupació. Tot açò mostra com tornem a cimentar un model productiu poc desitjable.

Vull fer 3 consideracions.

  1. Tota la creació d’ocupació es concentra al sector privat. El sector públic té menys ocupats el segon trimestre de 2017 que en el mateix període de 2013. Això significa irremeiablement pitjors serveis públics.
  2. L’augment de l’auto ocupació, moltes vegades en forma de fals autònom, està convertint-se en una estratègia d’intensa precarització.
  3. La jornada a temps parcial s’ha incrementat fins al 19%, si bé abans de la crisi no arribava al 13%. És una jornada majoritàriament involuntària, desenvolupada per dones i que en moltes ocasions amaga frau entre les hores contractades i les realment realitzades.

– Quina acció es reclama des del sindicat per mitigar l’atur?

Segons un estudi de la Fundació FOESSA publicat en el juny de 2017, el 70% de les llars no han percebut cap milloria amb la recuperació econòmica. La crisi ha sigut una oportunitat per a les rendes de capital que han eixit enfortides en el conflicte capital-treball. Per tant des de CCOO del País Valencià el que cal es, per un costat, que la recuperació del PIB arribe a tots els ciutadans i, per un altre, canviar un model de creixement basat en serveis de baixa productivitat (hostaleria i comerç) per un altre amb major valor afegit i millors condicions laborals. Per a açò cal potenciar els serveis socials per a que ningú quedi exclòs, cal recuperar l’ocupació pública perduda durant la crisi i derogar les darreres reformes laborals que han significat una gran precarització de les condicions laborals.

– Molts treballadors majors de 45 anys veuen com ja no tenen cabuda al mercat del treball a l’Estat espanyol. En canvi, països com ara Gran Bretanya valoren molt l’experiència que atorga la veterania. Com es valora aquesta situació des del sindicat?

El fet diferencial de l’atur en les persones majors de 45 anys no és la taxa d’atur, que és un punt menor que la mitja per edats, sinó el temps que estan en l’atur. El percentatge d’aturats durant 2 o més anys és del 56% entre població de 45 anys o més, del 21% entre població que té entre 16 i 24 anys, i del 35% en població situada entre els 25 i 44 anys.

L’atur de llarga durada té 2 conseqüències:

  1. Pèrdua de rendes, evidentment salarial però també pèrdua de la prestació per desocupació.
  2. Dificultats per reincoporar-se al mercat laboral, ja que en situacions d’elevat atur o d’un mercat de treball molt segmentat, l’edat, el gènere, la nacionalitat, etc. acaben convertint-se en un factor d’expulsió del mercat de treball.

Sobre l'autor

David Llàcer, membre del gabinet d’economistes de Comissions Obreres del País Valencià.