“El problema del finançament municipal té a veure amb l’equilibri entre tasques i recursos”


29/06/2017 | Esther Pano, coordinadora de l'Observatori de govern local de la Fundació Pi i Sunyer d'estudis autonòmics i locals

– Quin és el finançament que necessita el sector públic local per cobrir les competències que té atribuïdes i que no s’està garantint?

El problema del finançament municipal està vinculat a l’equilibri entre tasques a desenvolupar i recursos. Els ajuntaments tradicionalment han hagut de fer front a necessitats de la ciutadania que no estaven ateses per altres nivells de l’administració i no s’han previst els mecanismes necessaris per garantir la suficiència econòmica. Un altre problema que serà creixent els propers anys és el demogràfic i mediambiental. L’estructura i la distribució de la població ha canviat i no s’han previst mecanismes per compensar la despoblació.

En la mateixa línia, haurem de veure quins són els efectes de les necessitats del medi i del territori sobre un sistema de finançament que opera essencialment a partir del volum de població.

– Quina seria una distribució lògica de la despesa pública en la que participin els municipis?

L’estructura de la despesa ha de ser la que acordi cada societat. A Dinamarca els municipis assumeixen el 60% de la depesa pública. Aquesta és una matèria que s’ha treballat més des de la hisenda pública; des d’una perspectiva institucional, prima l’acord entre governs i societat.

– La llei de bases del règim local i la seva revisió per part del Tribunal Constitucional complica la relació entre el govern central i els municipis. En quin equilibri es viu actualment aquesta relació?

La relació entre governs centrals i municipis és gairebé sempre una qüestió que suposa una certa tensió. Bona part dels països europeus van portar a terme al llarg de la segona meitat del segle XX fusions municipals que van suposar la reducció dràstica del nombre de localitats. En aquest cas, caldrà veure quina és l’aplicació i com actuen els diversos actors implicats.

– Catalunya continua sense llei de finançament local després de 10 anys. Com es pot fer evolucionar aquesta situació?

A partir de l’acord polític i la cerca del consens entre els diferents agents. No hi ha més opció que aquesta.


Sobre l'autor

Esther Pano, coordinadora de l'Observatori de govern local de la Fundació Pi i Sunyer d'estudis autonòmics i locals i professora associada de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.