Quebec i Flandes, dos relats complementaris


22/03/2017 | Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa

L’autonomia de Quebec (Canadà) i Flandes (Bèlgica) permet un finançament particular, lligat a la descentralització de determinades competències. Expliquem dues situacions il·lustratives per la seva proximitat amb l’Euroregió de l’Arc Mediterrani: un breu retrat del sentiment independentista al Quebec  i com impacta en finançament  i la negociació de Flandes per una infraestructura ferroviària al port d’Anvers (Flandes).

Jornada L'hora de les decisions

Quebec: sense arribar a l’espoli català

“El Quebec hi perdria econòmicament si fos sobirà”, afirma François Vaillancourt, catedràtic emèrit de la Universitat de Montreal, “ja que obté prop d’un 4% del seu PIB del saldo fiscal net (impostos federals pagats – despesa del programa federal), en concret per transferències de compensació (2%)”.

El suport a la independència del Quebec es basa sobretot en qüestions lingüístiques i en part en diferències polítiques, ja que el Quebec és més generós en aspectes socials, segons explica l’acadèmic. “Per tant, tenim certa similitud amb Escòcia però no un espoli com a Catalunya”.

Vaillancourt apunta que el suport actual a la sobirania del Quebec és d’un 35%, xifra que qualifica de “mínim històric i relacionada inversament amb l’edat de la població”. La situació actual fa que el Partit Quebequès no sol·licitarà formalment un referèndum abans del 2022.

Port d'Anvers (Flandes)
Flandes: paral·lelisme entre un pont flamenc i el Corredor Mediterrani

El finançament d’una gran infraestructura per a la connectivitat logística del port d’Anvers (Flandes) permet establir una similitud amb el Corredor Mediterrani. És una inversió a llarg termini en el potencial econòmic de la regió, l’estat de Bèlgica i els països i mercats adjacents. Una argumentació del tot familiar a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.

L’enllaç d’Oosterweel és “indispensable per resoldre la mobilitat al voltant del port d’Anvers i la seva esfera d’influència econòmica i comercial”, explica André Hebbelinck, delegat general del govern de Flandes a Espanya. El projecte és en part un pont i en part un túnel i suposa una inversió pública de 3.600 M€: un 9,2% del pressupost total del govern de Flandes. El seu impacte en la comptabilitat i la planificació del pressupost flamenc ha topat amb 3 problemes: un d’europeu, un de belga i un de comptable.

Un problema europeu. “Eurostat calcula que l’impacte afectarà el compliment i la manera com complim els valors dels Objectius Pressupostaris a Mitjà Termini. Flandes voldria estendre el cost de la inversió uns quants anys, però no se li permet fer-ho, en part perquè la seva autonomia fiscal no és reconeguda com a tal per la Comissió Europea”, en paraules d’Hebbelinck.

Un problema belga. “Els efectes d’aquesta inversió es mesuren en relació amb el deute nacional de Bèlgica. Forçats a considerar una inversió regional com a deute nacional, això podria impedir inversions de costos semblants en altres regions del país”, explica Hebbelinck.

Un problema comptable. L’ús de l’enllaç serà majoritàriament per traslladar productes pesants i, per això, el peatge de registre electrònic generarà un flux constant d’ingressos recurrents. “Tanmateix, això no pot compensar immediatament el total de la inversió”.

El govern de Flandes està negociant amb organismes supranacionals –Comissió Europea, Banc Europeu d’Inversions, OCDE– per demanar més flexibilitat pressupostària i comptable, cosa que beneficiaria totes les regions europees que es plantegen l’ampliació de les seves infraestructures econòmiques essencials, com ara la Xarxa Transeuropea de Transport o el Corredor Mediterrani. L’alternativa que demana Flandes als organismes supervisors és “que permetin una mesura excepcional”.


Sobre l'autor

Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa.