“Els resultats amb Catalunya dins o fora del model de finançament poden ser molt diferents”


09/02/2017 | Maite Vilalta, professora d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona

Maite Vilalta, doctora en Ciències Econòmiques i professora titular del Departament d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola de la Universitat de Barcelona, intervé a la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

Guillem López Casasnovas

– Segons el mapa de finançament autonòmic presentat per l’Institut d’Economia de la Universitat de Barcelona, al que vostè pertany, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani i la comunitat Madrid són les àrees que més recursos perden amb la incorporació dels fons del model de finançament. Quina anàlisi en fa?

L’actual model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú incorpora un mecanisme, el Fons de Garantia del Serveis Públics Fonamentals (FGSP), que anivella parcialment els recursos dels governs autonòmics. És a dir, retalla les diferències que hi ha inicialment en els ingressos tributaris per habitant. Un cop ha actuat aquest fons, comunitats com Madrid, Balears i Catalunya que estan per sobre de la mitjana en ingressos tributaris per habitant (amb dades del 2014, un 42,5%, un 19,7% i un 18,9%, respectivament) ho continuen estant, però molt menys (es queden a un 9,7%, un 4,5% i un 4,3% per sobre, respectivament). El País Valencià, que inicialment està un 0,6% per sota de la mitjana, s’hi apropa encara més un cop ha actuat aquest mecanisme anivellador i passa a estar un 0,1% per sota la mitjana.

Observant aquests resultats es podria dir que aquest fons està complint amb l’objectiu que té encomanat: donar compliment a un principi d’equitat. Es pot discutir si el resultat és poc o molt equitatiu, però està clar que un cop ha actuat aquest fons, les diferències s’escurcen i es respecta l’ordre inicial, hi ha més igualtat. S’aconsegueix que tots els governs autonòmics disposin del mateix volum de recursos per habitant (ajustat) per prestar els serveis essencials de l’Estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials), fent el mateix esforç fiscal.

– Què suposa introduir el Fons de Garantia del Serveis Públics Fonamentals en el model de 2009?

Un canvi respecte els models anteriors, atès que per primera vegada el seu repartiment respon a una definició prèviament acordada d’equitat. Això no va ser mai així en els anteriors models, en què el repartiment dels recursos responia a un conjunt de variables, de regles de modulació i clàusules de garantia que conduïen a una distribució erràtica i poc justificable. Comunitats autònomes que estaven inicialment per sobre de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, passaven a estar per sota (és el cas de Madrid, Balears i Catalunya), mentre que comunitats que estaven per sota passaven a estar molt per sobre (per exemple Extremadura) o comunitats, com el País Valencià, que inicialment estaven per sota encara quedaven més avall.

– Què es va fer per sortir d’aquesta situació?

Precisament sortir d’aquesta pauta distributiva històrica per passar a la que resultava del nou fons és el que no va aconseguir fer mai correctament l’acord del 2009. En certa manera, amb els altres tres fons del model (fons de suficiència, de competitivitat i de cooperació) s’està donant continuïtat al status quo existent anteriorment. La introducció del FGSP suposava un canvi real de model, en la pauta distributiva dels recursos.

Caldria haver entès que un canvi de model és un canvi de model, en el que uns governs guanyen i altres hi perden. En tot cas calia buscar la manera d’arribar a la nova pauta distributiva de forma gradual. De fet, la introducció del fons de competitivitat responia a aquest propòsit, però va quedar contrarestat per la introducció del fons de cooperació. Això és el que explica que quan finalment han actuat tots aquests fons, Madrid, Balears i Catalunya tornin a quedar una mica per sota la mitjana i el País Valencià encara quedi més per sota d’on estava inicialment.

– Es pot proposar algun plantejament alternatiu per evitar-ho?

S’evitaria si el model estigués configurat entorn només a dues vies d’obtenció dels recursos. Per una banda, una cistella tributària en mans dels governs autonòmics que els permetés exercir la seva autonomia fiscal i, per altra banda, un mecanisme nivellador que, com l’actual Fons de Garantia del Serveis Públics Fonamentals, retallés les diferències inicials donant compliment a un criteri d’equitat prèviament acordat. Això voldria dir eliminar els altres fons del model i acceptar que hi ha un nou status quo. A partir d’aquí caldria incorporar mecanismes de seguiment i actualització del model que n’asseguressin la seva estabilitat. És a dir, que allò que es pacta l’any base es continuarà complint al llarg del temps.

– Quins elements ha d’incloure el debat sobre la reforma del model de finançament autonòmic?

En primer lloc cal revisar la quantia global de recursos en mans de les comunitats autònomes. Hi ha molts estudis que demostren que l’actual (una mitjana de 96.390, 25 milions d’euros anuals durant els anys 2009-2014) ha estat insuficient, si tenim en compte que les comunitats autònomes són les responsables de prestar els serveis essencials de l’Estat del benestar.

En segon lloc, s’hauria de permetre avançar cap a un model que fes compatible l’autonomia financera amb l’equitat. Pel que fa a l’autonomia, això passa per introduir canvis en la cistella d’impostos en mans de les comunitats autònomes, que els permeti prendre decisions sobre l’obtenció del seus recursos.

Actualment, els ingressos tributaris aporten a les CCAA un 84% del total del recursos procedents del model. Però si tenim en compte només els impostos sobre els quals tenen capacitat normativa, aquest percentatge es redueix a un 48%. Si nomes tenim en compte els impostos sobre els que tenen capacitat de gestió i administració, el pes és només d’un 13%.

Pel que fa a l’equitat, cal revisar el funcionament de l’actual Fons de Garantia del Serveis Públics Fonamentals. Hi ha arguments que justificarien una reducció del grau d’anivellament del recursos (actualment és un 75%) i  una millora dels indicadors de necessitats i de capacitat fiscal que s’utilitzen en la forma de càlcul d’aquest fons. I això es fa introduint per exemple variables que captin els costos diferencials en la prestació dels serveis en les diferents comunitats autònomes. Seria recomanable suprimir els altres tres fons del model. I cal tenir en compte les comunitats forals: el seu model els proporciona un volum de recursos molt superior al de les comunitats de règim comú i cal veure de quina manera poden participar en el mecanisme d’anivellament dels ingressos.

En tercer lloc, cal introduir elements que assegurin l’estabilitat del model i el compliment del pacte (lleialtat institucional). Això, que sembla obvi, no ho és tant si tenim en compte que, precisament, es tracta d’aspectes de l’actual model que no han funcionat: la revisió no s’ha produït en el moment en que estava prevista (al cap de 5 anys), l’administració central no ha transferit els recursos procedents del fons de competitivitat, hi ha hagut problemes de tresoreria lligats al mal funcionament dels pagament a compte…

– El fet que el president de la Generalitat de Catalunya no hagi participat a la Conferència de Presidents canvia l’escenari?

Sí i és una situació nova: Catalunya sempre havia tingut un paper actiu i propositiu en les negociacions dels anteriors acords. I tot fa pensar que ara no serà així. La Conferència de Presidents ha donat el tret de sortida a la negociació. Fins ara el model de finançament havia estat una peça clau de l’encaix de Catalunya en l’Estat espanyol i s’havia anat aprovant de forma multilateral amb la resta de comunitats autònomes. Ara pot haver deixat de ser així. Es demana un tracte bilateral. És evident que això no podrà ser obviat en les discussions sobre el nou model. Els resultats amb Catalunya dins o fora del model poden ser molt diferents. Està clar que estem davant d’una qüestió que, tot i que requereix coneixement tècnic i acadèmic, s’ha de resoldre en el terreny de la política.

– Quins referents hi ha al món d’aplicació de mecanismes d’anivellament en models de finançament per escurçar les distàncies entre les comunitats més riques i les més pobres?

És el que existeix a països que són una referència en l’àmbit del federalisme fiscal com ara Canadà, Alemanya i Suïssa. Fora d’Estats Units on no hi ha un sistema de subvencions que tingui per objectiu explícit l’anivellament, en aquests altres països s’aconsegueix escurçar les distàncies inicials, és adir, un anivellament parcial dels recursos.

Només a Austràlia es podria parlar d’un anivellament quasi complet que retalla del tot les diferències inicials. Però enlloc del món passa el que passa a casa nostra un cop han actuat tots els fons del model.

8 Responses to ““Els resultats amb Catalunya dins o fora del model de finançament poden ser molt diferents””

  1. 淡斑

    水潤完整包覆角質層,提升肌膚保水力,打造滿溢水潤透亮的潤澤肌。 油~中性肌膚適用

  2. 醫學美容 Zostavax 康柏苗 ( 蛇針 )

    Restylane乃一系列用於美顏的長效透明質酸產品。 Restylane療程能有效撫平皺紋、美化臉型輪廓及唇部,並可改善膚質及肌膚的彈性。Restylane透明質酸作用原理 Restylane透明質酸均以非動物來源的透明質酸作為原料,獨有的NASHA™專利技術研製而成。微量Restylane透明質酸凝膠到皮膚中,可以讓您的面部肌膚恢復豐盈飽滿。 Restylane透明質酸中的透明質酸與人體內的天然透明質酸十分相似,使用前無需進行皮膚測試,引起過敏反應的機率亦極低。

  3. 聊天機械人

    個人化網路廣告

  4. 展扇

    開眼尾、眼尾延長術、隱藏疤痕等一些相關、似是而非或有爭議的事項的披露與討論。

  5. 醫學美容 全港首部 Venus Fiore閨密儀 RF射頻 私密緊緻療程

    100有機潤唇膏 雙頭磨沙滋潤豐唇膏 滋潤豐唇蜜 亮彩保濕口紅 亮彩保濕唇蜜 持久亮麗雙頭唇彩 唇線筆 唇膏筆 抗炎作用原理:內環境平衡,增強陰道內免疫力 CO2可本質的改變組織特性,使粘膜組織新生 陰道上皮細胞功能增強,大量糖原在陰道桿菌作用下分解成乳酸,逐步恢復陰道正常的PH值 免疫力增強,降低私密處感染

  6. 日式

    有關抽脂手術、自體脂肪移植、自體脂肪注射、全臉補脂、自體脂肪隆乳等一些詳細敘述或似是而非或有爭議的事項。

  7. 隆鼻手術

    CLINIQUE 倩碧線上購物官網。瀏覽Clinique倩碧官方網站,了解更多線上購物、護膚、彩粧、香氛及禮品詳情。通過過敏性測試,百分百不含香料。

  8. 醫學美容 草本療法cosmetic.wiki

    Boots 博姿 【溫和泉水系列】溫和泉水潔膚乳 Gentle Cleansing Lotion的商品介紹 UrCosme (@cosme TAIWAN) 商品資訊 Boots 博姿,溫和泉水系列,溫和泉水潔膚乳 Gentle Cleansing Lotion


Sobre l'autor

Maite Vilalta, doctora en Ciències Econòmiques i professora titular del Departament d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola de la Universitat de Barcelona.