“El sector públic local necessita un finançament suficient per cobrir les seves competències”


01/02/2017 | Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya

Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya, intervé a la Jornada internacional L’hora de les decisions, que se celebra el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

Xavier Amor

– Quines necessitats comunes tenen els municipis de Catalunya pel que fa a finançament i la cooperació amb altres administracions?

La necessitat bàsica del sector públic local és que el seu finançament sigui suficient per cobrir les competències que té atribuïdes. Una adequada capacitació del govern local requereix competències per satisfer les necessitats de les nostres comunitats locals i finançament per poder exercir-les en clau d’autonomia local. El finançament local és una assignatura pendent des de l’any 1979, més enllà de considerar que l’actual descentralització de la despesa pública per la prioritat política i constitucional de construcció de l’estat autonòmic ha ajudat en el progrés dels municipis en les últimes dècades.

– Què s’exigeix des de la Federació?

Les noves exigències demanden unes noves regles de joc en la distribució de la despesa pública i els municipis han de tenir un paper protagonista. Hem demostrat que el dèficit no és dels governs locals, sinó dels autonòmics i de l’Estat central. Això té a veure amb el bon govern i amb la bona administració i ens situa en una bona posició per sumar en la necessària cooperació entre les administracions públiques.

 – És satisfactòria la interlocució amb el govern central a aquests efectes?

Només com a exemple, la darrera reforma de la llei de bases del règim local, aprovada sense el consens convenient per a la seva estabilitat i durabilitat, està en revisió per part del Tribunal Constitucional, perquè una part molt important de municipis i ens locals la van considerar inconstitucional per no respectar l’autonomia local. El TC ja ha tingut ocasió de revelar les limitacions d’aquesta llei. El govern central, amb l’impuls d’aquesta reforma regressiva, centralitzadora i inoportuna, té per davant una difícil tasca de reconstrucció de ponts amb els municipis, amb els governs locals.

 – Quin és l’escenari ideal pel que fa el finançament dels municipis a Catalunya?

Hem de dir que no hem estat capaços fins ara de desenvolupar les previsions de l’Estatut de 2006 i a Catalunya continuem sense llei de finançament local després de 10 anys. Pel que fa a l’àmbit estatal, caldria una reforma de la vigent Llei d’hisendes locals, que superi la visió reduccionista i centralista de llei de bases de règim local, i que l’Estat promogui un pacte amb les entitats locals per acordar un model estable.

– En què s’hauria de basar aquest pacte?

En un nivell competencial de base local, uns estàndards de qualitat en la prestació dels serveis públics, adequats als costos dels serveis a prestar, i amb fórmules de revisió automàtiques. Un sistema de finançament que no depengui quant a inversions de les transferències de capital i reforci l’autonomia financera que estableix la Constitució sobre la base de recursos tributaris propis.

– Quina és la situació del finançament dels municipis a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani?

Les variables responen a l’organització territorial diferent dels Estats. No obstant això, l’aspecte més rellevant és l’inversor. Necessitem un marc per assegurar que les prioritats inversores d’aquest àmbit de l’Euroregió donin coherència a tots els territoris implicats i als diferents nivells de govern. La UE pot fer molt més per assegurar una unitat d’acció coherent dels governs locals. I això vol dir planificació i recursos.

– La Federació pren com a referència algun país pel que fa aquest aspecte?

Els diferents sistemes de govern local a Europa i la seva relació en termes de suficiència financera i competències obeeixen a moltes variables i, per tant, és difícil prendre un model sencer. Pensem que tampoc és convenient. Però sí que hi ha un comú denominador en les darreres reformes als diferents països de la UE: l’esforç per clarificar competències locals, protegir el seu exercici i reforçar el govern local com a govern polític.

Aniria bé tendir a que, com succeeix a França, el percentatge de participació dels municipis al nostre país sobre el conjunt de la despesa pública s’apropés al 18%. Estem en el 13% des de fa 35 anys i això diu moltes coses. La clau local, la seva importància, la seva força deriva de les noranta mil unitats de govern local que té la Unió. Una part important de la mateixa estratègia de la UE dependrà del veritable respecte al principi de subsidiarietat i que l’acció conjunta dels estats membres asseguri un nivell acceptable d’implicació dels municipis.


Sobre l'autor

Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Pineda de Mar.