“Des de la Universitat Jaume I de Castelló rebem consultes sobre realitat virtual dels EEUU, Gran Bretanya, Alemanya, Argentina, Mèxic i Colòmbia”


28/09/2017 | Cristina Botella, catedràtica de Psicologia de la Universitat Jaume I de Castelló

– Quin és l’abast internacional de la feina que desenvolupa el laboratori de realitat virtual aplicat a la psicologia de la Universitat Jaume I de Castelló?

Col·laborem i hem impulsat projectes conjunts amb centres d’EEUU, Canadà, Holanda, Austràlia, Mèxic, Argentina, etc. Actualment estem treballant en 4 projectes europeus que té cadascun 12 o 15 col·laboradors europeus i alguns associats d’arreu del món.

– La R+D+i sobre aquest àmbit s’impulsa des del País Valencià conjuntament amb Catalunya i les Illes Balears?

Sí. Hem sol·licitat un projecte per consolidar amb la Universitat de les Illes Balears, en concret amb Miquel Tortella i Jordi Llabré, i amb José Gutiérrez Maldonado de la Universitat de Barcelona, a qui conec bé. També mantenim relació amb un professor estranger que té un projecte ICREA a la Universitat de Barcelona. Amb tots plegats hi ha una gran fluïdesa.

– Arribarà un moment que la realitat virtual serà un tractament habitual a la medicina pública?

Com a avaluadora del Pla Nacional de la Recerca del Ministeri d’Economia cada any veiem que augmenten els projectes sol·licitats. Fa 20 anys ningú no s’atrevia i, en canvi, actualment rebo cada dia 2 o 3 correus demanant dades que recolzen aquests sistemes. Els usuaris són cada cop més proclius a compaginar els tractaments basats en l’evidència amb d’altres de realitat virtual. I des de la Universitat també es percep, per les consultes que arriben dels EEUU, Gran Bretanya, Alemanya, Argentina, Mèxic, Colòmbia…

– La Universitat Jaume I de Castelló inicia l’any 1995 la recerca amb realitat virtual aplicada a la psicologia. Quin va ser l’origen d’aquesta pràctica que ara es comença a estendre?

El nostre principal interès va ser conèixer de quina manera la realitat virtual és útil per millorar la psicologia clínica: tant els tractaments com l’avaluació, però fonamentalment els tractaments psicològics. Juntament amb el professor Giusppe Riba, de la Universitat Catòlica de Milà, hem sigut pioners. I també mantenim un vincle professional constant amb el laboratori homòleg de la Universitat de València i la professora Rosa Baños. L’any 1995 vam comprar a Anglaterra el nostre primer sistema de realitat virtual aplicat a la psicologia i actualment ja hem desenvolupat sistemes propis.

– Com ha evolucionat en aquest període la recerca amb realitat virtual?

L’anorèxia i la bulímia són temes dels darrers anys i que hem tractat amb el professor Giuseppe Riba. La realitat virtual i l’augmentada també han donat bons resultats aplicades a les cures pal·liatives de persones amb càncer i en estat terminal, a les quals ajudem a millorar l’estat d’ànim i induïm a la relaxació. També tractem amb èxit la claustrofòbia aguda, la por a l’altura i el bloqueig davant d’haver de pujar a un avió, per exemple. El trastorn de pànic, l’agorafòbia  i l’estrès post traumàtic són també d’altres aspectes que hem tractat, així com la por als escarabats i aranyes.


Sobre l'autor

Cristina Botella Arbona, Catedrática de Psicologia de la Universitat Jaume I de Castelló i directora del laboratori especialitzat en realitat virtual.